Política

De comediant memètic a president: el cas d'ucraïna

Fa tres anys, la televisió ucraïnesa va començar a transmetre la sèrie "Servidor del Poble", que molt prompte es va convertir en una sensació. I és que en un país on els diners i els oligarques poderosos han dominat la política durant molt de temps, el programa va proposar un canvi de concepte.

Un mestre (interpretat per Zelensky) es converteix accidentalment en president després que els seus estudiants publicaren en xarxes socials els seus discursos sobre la política ucraïnesa i en contra de la corrupció.

Els acudits i reflexions del programa es van tornar un espai per a presentar a l'audiència, mig de broma mig de veres, els principals problemes d'un país on els seus líders polítics, inclòs el propi Poroshenko, han sigut acusats de presumpta corrupció.

Al març de 2018, els productors de "Servidor del Poble" van crear un partit amb el mateix nom i fins i tot abans que anunciara la seua candidatura política, Zelensky ja es perfilava com a favorit en algunes enquestes.

Finalment, a l'inici de l'any va anunciar que disputaria la presidència i des de llavors va ser el favorit de quasi totes les apostes.

La seua capacitat per a parlar tant en rus com en ucraïnés, en un moment en què els drets lingüístics són un tema summament delicat, li van brindar suport en l'est d'Ucraïna, en gran part de parla russa.

El comediant ha promés enfrontar la corrupció i el nepotisme i la seua campanya es va centrar en les seues diferències amb els altres candidats més que en propostes polítiques concretes.

Alguns analistes creuen que l'estil informal de Zelensky, especialment la seua promesa de "netejar la política ucraïnesa", va tindre un gran ressò en una societat desil·lusionada amb el rumb que va adquirir el país sota el comandament de Poroshenko.

Una inusual campanya

Zelensky, que el més pròxim que havia estat a la política era el programa de televisió, va realitzar una campanya diferent i desafiadora. Volodimir Zelensky va guanyar popularitat com a actor humorístic abans de llançar-se a la carrera per la presidència. No va organitzar mítings oficials ni va donar discursos polítics.

La seua plataforma van ser les xarxes socials, i els seus missatges, divertits vídeos que compartia a través de Twitter, Facebook o YouTube. L'actor ha fet de la inexperiència una virtut i admet obertament que no té punts de vista polítics sòlids. Els periodistes van haver de buscar pistes sobre el seu futur estil de govern en la sèrie de televisió. Així, situacions dels sovint absurds episodis de "Servidor del Poble" van ser escodrinyades fins i tot per publicacions serioses, a la recerca d'indicis del que serà una presidència de Zelensky.

Controvèrsies

Però la seua campanya no va estar aliena a la controvèrsia. El candidat va ser assenyalat per la seua suposada relació comercial amb l'oligarca més controvertit d'Ucraïna, Igor Kolomoisky, propietari de 1+1, un dels canals de televisió més populars d'Ucraïna (en el qual s'emet la sèrie) i vell adversari de Poroshenko. Per als seus crítics, Kolomoisky és el responsable de l'ascens del comediant i molts temen que el seu mandat puga estar sotmés per l'ombra del multimilionari. Encara que reconeix la seua proximitat amb el magnat, Zelensky nega que això puga influir en la seua gestió de govern. Un altre dels dubtes és si el nou president serà capaç de fer-li front al president de Rússia, Vladimir Putin.


Els desafiaments que té davant si Zelenskiy no son cap broma.

Els seus desafiaments com a president no seran gens facils: no sols perquè Ucraïna siga una nació amb un dels majors índexs de pobresa en el continent europeu. El pròxim president d'Ucraïna heretarà un conflicte estancat entre l'exèrcit i els separatistes orientals, que ha deixat més de 12.000 morts en cinc anys. Mentrestant, el país s'esforça per complir amb els requisits de la Unió Europea per a establir vincles econòmics més estrets. No obstant això, estadístiques i xifres no semblen haver sigut el principal motiu dels electors per a votar per un candidat o un altre.

La borrosa separació entre ficció i realitat no ha molestat als ucraïnesos. Al contrari, sembla que els va donar claredat per a inclinar-se majoritàriament per la novetat i el desconegut.

prendre en serio els mems