Informe 2023

Informe memètica 2023.

Este informe aborda la memètica des d'una perspectiva àmplia i integradora, considerant no només la forma clàssica dels memes d'internet (combinacions d'imatge, text i context que generen una resposta emocional, sovint humorística), sinó també els processos i fenòmens relacionats amb la difusió de la informació cultural. Per això prenem com a punt de partida qüestions com ara: 


La comprensió d'aquests aspectes és fonamental per analitzar com les idees i informació es difonen en la societat moderna, especialment en la cultura juvenil. A través de l'estudi de la memètica, podem obtenir una visió més profunda sobre com la comunicació i la influència cultural operen en l'era digital, i com això afecta el comportament, les creences i les actituds de les persones.


Ja portem uns quants anys d'anàlisi del fenòmen de la memètica. El pas del temps fa que un fenómen social ja puga ser analitzat en la seua tendència, evolució i situació dins del panorama del mercat de l'atenció. Per això enguany ens plantegem: 


En quin moment estem de la memètica? 

En 2019 la paraula ‘meme’ va aconseguir el seu pic més alt segons Google Trends. I és que cada vegada és més comú que després d'un esdeveniment important els memes siguen protagonistes en xarxes socials. De fet, s'han convertit en una gran manera de comunicar humor, sarcasme i idees.

L'evolució del format meme ha passat per diverses etapes des dels seus inicis:

Resiliència Digital: El Metamorfisme Memético en l'Era de la Connectivitat


En la immensa esfera digital, els memes han sorgit com una dels manifestacions més autèntiques i peculiars de la cultura contemporània. Dones del seu origen fins a la seua aparent decadència, i posterior reinvenció, els memes representen un fascinant viatge d'adaptació i redefinició en l'ecosistema en línia. Este assaig explora l'evolució dels memes, eixes “màquines d'internet” que han trobat maneres de perseverar davant els desafiaments d'un món digital en constant canvi.


I. Auge Memético:


El memeceno, com ho va batejar Álvaro L. Pallers, és considera l'edat d'or dels memes. Durant quasi dues dècades, els memes és van convertir en vehicles d'expressió cultural, humor i crítica social. Els exemples de l'Ecce Homo de Borja i el meme del fill de la Tomasa demostren com els memes transcenden la barrera de l'humor per a convertir-s'en comentaris sociopolítics. Els memes van trobar el seu lloc en la consciència col·lectiva en línia, nascuts de fragments de referents culturals comuns i compartits en entorns privats com WhatsApp o fòrums, convertint-s'en un folklore digital modern.


II. Caiguda i Transformació:


Malgrat la seua popularitat, l'any 2016 va marcar un punt d'inflexió on és va proclamar la mort del meme irònic. Amb la democratització de l'ofici de mememakers a través d'aplicacions com PicsArt, Canva o KineMaster, els memes van enfrontar el desafiament de mantindre la seua autenticitat i frescor. La saturació de l'esfera memética, exacerbada per la pandèmia, va portar a una prop de viralitat que, paradoxalment, va començar a fer que els memes se sentiren predictibles.


III. Reinvenció i Supervivència:


L'arribada dels hipermemes marca una etapa de reinvenció, adaptant-s'a els noves dinàmiques imposades per algorismes de plataformes com TikTok i Instagram, que afavoreixen el microvídeo. Els hipermemes, segons Pallers, abandonen la voluntat de mantindre un discurs coherent, però revelen una resiliència digital inherent a buscar sobreviure en un ambient digital en constant canvi.


IV. Memes i la Comercialització:


La capacitat dels memes per a connectar amb l'audiència també ha sigut reconeguda pel món del màrqueting i la política. Agències com MeMe ajuden els marques a traduir els seues campanyes al llenguatge memético. Encara que la vida mitjana d'un meme pot ser efímera, el seu impacte en el màrqueting digital i en la comunicació moderna és innegable.


V. Reflexió Final:


Els memes, en la seua evolució, reflecteixen la dinàmica de la cultura digital contemporània. A través dels seues fases d'auge, caiguda i reinvenció, demostren la capacitat adaptativa dels expressions culturals en l'era digital. Encara que enfronten desafiaments com la comercialització i la saturació, els memes continuen sent un component vital de la narrativa digital, un espill humorístic i crític de la societat que, lluny d'esvair-es, és metamorfosa per a mantindre la seua rellevància en l'esfera digital.


L'explosió de plataformes de vídeo efímer com a canvi de paradigma. 


Memes en Vídeo: Amb l'ascens de plataformes com Vine, que va pavimentar el camí per a la popularització del contingut en vídeo curt, seguit de l'explosió de TikTok i la consolidació de YouTube, el concepte de meme ha sofert una evolució significativa. Els vídeos han ampliat la definició i el rang d'abast dels memes, transcendint la imatge estàtica i el text per a incorporar moviment, so i una dimensió temporal. Aquests memes en vídeo sovint es manifesten com a desafiaments que inciten a la repetició i la variació per part dels usuaris, tendències que impliquen balls sincronitzats amb música popular, o simplement moments capturats que per la seua naturalesa espontània o humorística es tornen viral. Aquesta nova forma de memes en vídeo també ha fomentat una cultura de participació activa, on la gent no només consumeix contingut, sinó que també es converteix en creador, col·laborant en una obra col·lectiva que és compartida, modificada i repetida infinitament a través de la cultura digital.

En resum, el meme ha evolucionat des d'un concepte teòric sobre la propagació cultural fins a una forma omnipresent i versàtil de comunicació en el món digital. La rapidesa amb la qual s'adapten i canvien reflecteix la naturalesa dinàmica de la cultura en línia.


Memètica en la informació. 


La memetització de la informació d'actualitat es refereix al procés pel qual temes seriosos i esdeveniments noticiosos són convertits en memes, que són peces de contingut humorístic o satíric que es difonen ràpidament en internet. Este fenomen sovint simplifica o distorsiona la complexitat de les notícies a elements fàcilment consumibles i compartibles, la qual cosa pot influir en la percepció pública i la discussió entorn d'aquests temes. Encara que pot servir per a augmentar la consciència sobre uns certs temes mitjançant la sàtira, també corre el risc de trivialitzar assumptes greus, desinformar i desensibilizar al públic respecte a la serietat de l'assumpte en qüestió.


Per exemple, en les detencions als Estats Units que són filmades per càmeres des d'helicòpters o cotxes de policia, és possible que estes imatges es convertisquen en memes, sovint destacant el dramatisme o l'espectacularitat de l'escena, a vegades fins i tot desviant l'atenció del context seriós que les envolta.

Quant a la informació meteorològica, els reporters que informen en condicions extremes com a tempestes, onades de calor o nevades, sovint són objecte de memes. Això pot ocórrer quan el reporter lluita contra els elements mentre intenta informar, la qual cosa pot ser vist pel públic com a humorístic o irònic, malgrat la serietat del reportatge meteorològic.


Reacting com a memètica de les retransmissions esportives

Però el format memètic en la seua essència té a vore amb allò que és la reelaboració gregària (amb origen i finalitat social). El component mimètic del meme fa que siga la seua capacitat per a contagiar allò que el configura com a únic. El meme és eixa unitat mínima d'informació que es pot transmetre de manera voluntària i viral per contagi. En eixe sentit, l'emocionalitat contagiosa ha donat lloc a nous formats mimètics com ara les "reaccions a" que ocupen un espai nou dins del panorama de la creació de contingut a Internet però que ha aplegat a molts altres llocs. És el cas de les retransmissions esportives on hi ha programes que reaccionen a una cosa que està passant però no estan retransmetent perquè no tenen els drets de retransmissió (el futbol) 

Arús, l'oportunista de la memètica

Alfonso Arús és conegut per la seua capacitat de captar l'essència dels vídeos virals i utilitzar-los efectivament en televisió. El seu programa es distingeix per la selecció diària de clips que sovint esdevenen memes, aprofitant situacions sorprenents, extraordinàries i humorístiques. Això demostra un enteniment agut de la memètica, adaptant la seua essència al format televisiu. Arús ha trobat una fórmula d'èxit que ressona amb la cultura popular actual, on la viralitat i el contingut memètic són altament valorats i compartits pel públic.

La memètica musical

Cançons de mariners memètiques

Hi ha una pràctica nativa de TikTok (permesa i buscada per la plataforma) en la qual els usuaris afegeixen la seua veu o el seu propi acompanyament instrumental a un vídeo inicial es pot considerar una forma de memètica derivada. Aquests vídeos esdevenen part d'una cadena creativa en la qual el contingut original es transforma i es reinterpreta repetidament, creant una obra nova i a vegades sorprenent amb cada nova contribució. Això reflecteix el cor de la memètica: la transmissió i evolució de la informació cultural a través de la imitació i la variació. En la música, això pot conduir a col·laboracions úniques que uneixen artistes de tot el món, cadascun aportant el seu estil únic i perspectiva a la peça original, enriquint i expandint el seu impacte cultural. I per un altre costat, com vorem al final de l'actual informe és una esmena a la totalitat de l'autoria de les obres com també ho és la gran novetat d'enguany: la intel·ligència artificial generativa. 

Memes musicals de rubiales

La creació de versions musicals de discursos, comentaris o altres sons originals, incloent-los en gèneres com el reggaeton, techno, o qualsevol altra música, és una forma de memètica musical. Aquests tipus de memes musicals esdevenen populars perquè combinen contingut reconeixible amb elements humorístics o artístics, creant una nova obra que pot ser compartida i gaudida d'una manera diferent a l'original. La reinterpretació creativa d'un discurs en un context musical no sols serveix com entreteniment, sinó també com una manera de comentar o satiritzar l'event original, amplificant el seu abast i impacte a través de la cultura popular.

Memètica social. La jerarquia de la viralitat. 

La viralitat pot tindre conseqüències cognitives profundes des del punt de vista de la psicologia col·lectiva i cultural, afectant la manera en què les persones pensen, perceben i es comporten. Quan una idea o tendència es torna viral, pot influir en la consciència col·lectiva, establint un marc de referència que les persones utilitzen per interpretar la realitat.


En resum, la viralitat en la psicologia col·lectiva i cultural no sols distribuïx continguts ràpidament, sinó que també modula la conducta col·lectiva i pot tenir un impacte durador en les creences i valors de la societat. És fonamental una reflexió crítica i l'educació mediàtica per navegar i comprendre els impactes de la viralitat en la nostra cognició i cultura.

Mamà, vull ser viral. 

La memètica, que estudia la difusió d'informació i les idees a través de la cultura de la mateixa manera que la genètica estudia la transmissió de la informació genètica, també pot explicar per què la viralitat és tan desitjada, especialment entre els adolescents. Segons aquesta perspectiva, els memes (unitats d'informació cultural que es difonen) es propaguen millor quan provoquen una resposta emocional o cognitiva forta, que en el context de les xarxes socials sovint es tradueix en "likes", comparticions i comentaris.


Durant l'adolescència, aquesta cerca de la viralitat pot ser més intensa per diverses raons:


La viralitat pot ser vista com una forma de validació que reforça el desig dels adolescents de ser reconeguts i valorats pel seu grup de companys i per la societat en general. És important, per tant, proporcionar als joves les eines i la comprensió per navegar aquestes dinàmiques de manera que puguen participar en la cultura de les xarxes socials de manera saludable i responsable.

La cerca de la viralitat pot aplegar a portar a conductes perilloses i fins i tot mortals, especialment entre els adolescents, que a vegades busquen reconeixement o fama en les xarxes socials:


Atropellar persones

 Hi ha incidents en els que individus han comès actes temeraris o delictius, com atropellaments, per capturar contingut impactant i guanyar notorietat en línia. Aquestes accions són delictives i porten conseqüències legals greus.


Reptes virals i quasi mortals

Els desafiaments o les proves d'audàcia que es graven per a la seua difusió poden acabar en tragèdies. L'obsessió per capturar el moment més extrem pot cegar als riscos reals, portant a accidents mortals.


El selfie com a causa de mort

L'intent de prendre selfies en situacions arriscades ha resultat en accidents mortals, com caigudes de llocs alts o aferrades en vies de tren. Aquesta necessitat de capturar i compartir un moment únic pot desembocar en una falta de previsió del perill real.


Memètica en la guerra. De la propaganda a la crueltat. 

El meme de Saint Javelin. 

El meme de Saint Javelin (San Javelin) va sorgir com un símbol de resistència ucraïnesa durant el conflicte entre Rússia i Ucraïna en 2021-2022. El meme representa una imatge de la Mare de Déu sostenint un míssil antitancs Javelin, i es va popularitzar especialment després de la invasió russa d'Ucraïna en 2022​1​. La imatge original va ser modificada per primera vegada en 2018 per un usuari en la xarxa social russa VK, i després es va viralitzar en altres plataformes com Twitter i Reddit, especialment durant el pic d'escalada del conflicte al febrer de 2022​1​.

La comercialització del meme Saint Javelin ha generat més d'un milió de dòlars en recaptació, i estos fons s'han destinat a finançar a organitzacions benèfiques humanitàries que ajuden a Ucraïna​​. El meme va ser utilitzat en diversos productes comercials, i la idea inicial era recaptar fons a través de la venda de calcomanies i donar-los per a donar suport a les accions humanitàries a Ucraïna ​. A més, dins del context més ampli de la "guerrilla meme", l'OTAN ha utilitzat memes, inclòs Saint Javelin, com una manera de lluitar contra la desinformació del Kremlin en les xarxes socials i recaptar fons per a Ucraïna​ ​.

La burla memètica d'israel

Un gran poder comporta una gran responsabilitat. El format no és culpable de res, però és un gran símptoma de l'època frívola on vivim el fet que es puguen fer memes de guerra més enllà de la propaganda per a fer broma de la crueltat. 

En el context del conflicte entre Israel i Palestina, s'han donat diversos exemples de com les plataformes de xarxes socials com TikTok han sigut utilitzades de maneres que han generat controvèrsia. Per exemple, es va reportar que una colona israeliana en TikTok es va burlar dels palestins que havien perdut l'accés a l'aigua, l'electricitat i la internet​​. 

Durant un període específic en 2023, TikTok va eliminar més de 925,000 vídeos a la regió del conflicte per violar les seues polítiques entorn de la violència, el discurs d'odi, la desinformació i el terrorisme, incloent-hi contingut que promovia a Hamas​​. 

A més, va haver-hi un incident en el qual un soldat de les Forces de Defensa d'Israel va intentar participar en un meme de TikTok per a mostrar el seu suport a Israel, la qual cosa va tindre un efecte contraproduent​​.

Un altre fenomen interessant va ser la tendència de batalles en viu de TikTok entre Israel i Palestina, on dos usuaris, representant a cada costat del conflicte Hamas vs. Israel de 2023, van utilitzar la funció de "batalla" de TikTok per a veure quin costat rebia més suport monetari dels espectadors a través de regals​​.


Memètica i política. 

La memètica s'ha integrat en l'arena política de maneres variades i recents esdeveniments han demostrat com s'ha expandit aquesta integració. Inicialment, era comú veure seqüències de memes creats per usuaris que reaccionaven a esdeveniments polítics. No obstant això, en les eleccions de juliol de 2023, hem vist com la política d'esquerra a Espanya, com il·lustra l'exemple de Sumar, ha adoptat l'ús de memes en vídeo i altres formats digitals com a part de les seues estratègies de comunicació. Això marca un canvi respecte a la percepció anterior que només partits com Vox utilitzaven aquestes tàctiques, indicant una adopció més àmplia de la memètica dins de les campanyes polítiques, siga de manera espontània o com a part d'una estratègia deliberada.

Els gatets de sumar

Durant les eleccions de juliol de 2023 a Espanya, el partit Sumar, buscant connectar amb l'electorat jove, va llançar un vídeo en TikTok que va generar diverses reaccions entre els usuaris. El vídeo presenta un plàtan amb cara de gat que té un malson amb un excusat, simbolitzant un pacte entre PP i Vox, seguit per una escena on el plàtan vota alleujat després de ser consolat per una poma gatuna, acabant amb una imatge de Yolanda Díaz somrient, insinuant un resultat electoral favorable. Este vídeo, amb la seua estètica intencionadament de baixa qualitat i elements surrealistes, està dissenyat per a captar l'atenció i provocar una resposta en l'espectador, una tècnica coneguda com "shitposting". Este enfocament busca provocació i ha sigut àmpliament utilitzat en campanyes polítiques, connectant amb les noves generacions a través de la seua ironia i humor​​.

Perro sanxe

La genèsi del meme "perro sanxe" va començar amb la creació espontània d'un jove anomenat Manuel Lardín, qui va publicar una imatge amb el text “Más sabe el perro sanxe por perro que por sanxe” com a resposta humorística als esdeveniments polítics del moment. Originalment, el terme "Perro Sánchez" va sorgir com un insult despectiu cap al líder del PSOE per part d'un nen descontent amb el tancament de les pistes de Navacerrada, però el PSOE va aconseguir revertir aquesta connotació negativa i utilitzar-lo com a part de la seua marca política, convertint-lo en una forma d'insígnia. Aquesta reapropiació va demostrar ser efectiva, amb molts seguidors atribuint part de l'èxit electoral del partit al "meme que ha salvat a la izquierda", i fins i tot es van repartir pegatines amb el meme durant la campanya​

Confusió política

La memètica és també font de desinformació. Esta dona que va ser carn de meme en realitat cridava una concentració animalista però dins del context de les protestes de l'amnistia tot es va confondre. 

El vídeo d'aquesta dona cridant en silenci amb una bandera d'Espanya a l'esquena va ser ràpidament convertit en meme i utilitzat en diversos contextos humorístics a les xarxes socials. Des de paròdies amb escenes de pel·lícules fins a la incorporació en cançons, la creativitat dels usuaris de les xarxes socials va convertir aquest moment en un símbol viral, mostrant com els esdeveniments polítics sovint es transformen en cultura de memes, reflexant l'enginy i la propensió a la sàtira en la cultura espanyola.

Rubiales com a límit

El cas Rubiales va també ser un punt i a banda en la possibilitat de fer memètica d'una manera lliure i oberta. És un tema tabú perquè va passar de la frivolitat d'un estadi, un campionat i una celebració "sense complexos" per dir-ho d'una manera suau a un tema transcendent en qüestió d'hores. El context interpretatiu va canviar a tal velocitat que la tocada de collons i el bes de Rubiales va passar de ser propi d'un context de celebració esportiva a ser completament una cerimònia d'expiació de culpa on el sacrifici públic de Rubiales era absolutament imprescindible. Crida l'atenció que la memètica associada al cas estiguera en la línia de la màscara de virtut o memetitzar la derivada del discurs. 

Memètica i construcció d'identitat. 

Quan li demanes temes per a fer memes en valencià Chat GPT et dona estos resultats: 


Quins patrons trobem: 

La inclinació cap a temes autorreferencials o centrípets i la quotidianeitat cassolana en la creació de memes en valencià reflecteix una búsqueda d'identitat cultural i una celebració de la vida diària que és profundament relatable per a la comunitat que els consumeix. Els memes són una forma d'expressió que sovint es fa servir per consolidar lligams comunitaris i compartir una experiència comuna, així com per reafirmar la identitat grupal a través de referències culturals específiques. En una regió amb un ric patrimoni cultural com el País Valencià, els memes que ressalten la idiosincràsia local i els aspectes quotidians de la vida no només serveixen com a mitjà per a l'entreteniment, sinó també com a vehicles per a la cohesió social i la preservació de la cultura pròpia en un món cada vegada més globalitzat.

En canvis, si li preguntem quins temes podríem trobar per a fer memes en espanyol: 

Com veÏem de nou apareixen les autoreferències i també la quotidianeïtat però trobem dues diferències substancials: els memes clàssics i la informaació d'actualitat. Per què eixes dos tendències no apareixen en valencià? 

Sociologia del meme. 

Qui són i com són els creadors de memes? 

Aplegats a aquest punt de maduració del format meme que ja s'ha integrat plenament en el panorama del mercat de l'atenció juntament amb la resta de formats convé començar a estudiar quines són les característiques sociològiques de l'autoria per si existira algun patró resaltable. 

Algunes característiques i tendències generals que es poden observar entre aquells que produeixen memes:


La indústria del meme. 


El negoci de fer memes, particularment a través d'aplicacions i llocs web, ha demostrat ser un nínxol lucratiu en l'àmbit digital. A continuació, desenvolupe la idea del negoci entorn d'este concepte:


1. Aplicacions i Llocs web de Creació de Memes:

 Estes plataformes permeten als usuaris seleccionar entre una varietat de plantilles populars i agregar el seu propi text o imatges per a crear memes personalitzats. Exemples notables inclouen Meme Generator, Imgflip i Memedroid.


2. Model de Negoci:


3. Beneficis Secundaris:


5. Expansió i Diversificació:


En resum, el negoci de fer memes, quan es gestiona adequadament, pot ser rendible i sostenible en l'ecosistema digital actual. La clau és mantindre's actualitzat amb les tendències, garantir un entorn d'usuari positiu i adaptar-se a les necessitats canviants del mercat.



La professió de memaire. 


Els memes, eixos fragments de cultura digital que es propaguen de persona a persona, han deixat una marca indeleble en la narrativa contemporània de les xarxes socials. La seua simplicitat, comicitat i capacitat per a ressonar amb les experiències quotidianes els han convertits en una eina comunicativa potent. Esta evolució memética ha donat lloc a una nova professió, la de creador de memes, que s'emmarca en una estratègia digital i de màrqueting cada vegada més explotada per empreses i marques.


Els memes van nàixer com a expressions espontànies de creativitat i humor en resposta a esdeveniments socials o culturals. No obstant això, ràpidament, esta forma d'expressió ha evolucionat cap a una professió demandada. 

El meme, per la seua naturalesa còmica i relatable, s'ha convertit en un contingut idoni per a publicitat, especialment per a connectar amb generacions més joves com millennials i centennistes. 


L'emergència de la professió de creador de memes simbolitza com les xarxes socials i la cultura digital estan redefinint les trajectòries professionals i les estratègies de màrqueting. Al mateix temps que reflecteixen i modelen la cultura contemporània, els memes, i aquells que els creen, s'han establit com a elements crucials en l'entramat comunicatiu i comercial del món digital. La seua evolució de fenòmens virals a actius professionals i acadèmics subratlla la contínua metamorfosi i la influència perdurable de la creativitat en l'era digital.


Meme en marketing


Campañas de marcas tan conocidas como KFC, Burger King, Netflix, Gucci, Apple o Duolingo han integrado en su catálogo esta herramienta para conectar mejor con su audiencia. Y lo hacen con el objetivo no tanto de hacer publicidad en sí, sino más bien para comunicar y hacer comunidad.


¡Sí! Hacia 2022, el "marketing meme" se había convertido en una estrategia popular, y varias agencias y empresas comenzaron a ofrecer este servicio específico. Algunas empresas y plataformas se especializan en crear y distribuir memes para marcas y productos, mientras que otras agencias de marketing más tradicionales han incorporado la creación de memes como parte de sus ofertas más amplias de marketing digital.


Un ejemplo notable es Jerry Media (o simplemente "Jerry Media"), una empresa que surgió de la popular cuenta de Instagram @fuckjerry. Se especializaron en crear contenido viral, incluidos memes, para diversas marcas.


Sin embargo, es importante mencionar que el marketing con memes tiene particularidades que deben considerarse:


1. Autenticidad: Los memes funcionan mejor cuando son percibidos como auténticos y no forzados. Las marcas deben ser cuidadosas para no parecer que simplemente están tratando de "subirse al tren" de una tendencia popular.


2. Relevancia: Los memes son efímeros por naturaleza. Lo que es popular hoy puede no serlo mañana. Las empresas deben mantenerse actualizadas con las tendencias para asegurarse de que su contenido sea relevante.


3. Riesgos de Controversia: Los memes pueden ser interpretados de muchas maneras, y lo que es divertido para algunos puede ser ofensivo para otros. Las marcas deben ser conscientes de estos riesgos al usar memes en sus campañas.


Si estás interesado en el marketing meme para tu negocio o marca, te recomendaría investigar agencias especializadas en tu región o industria, ya que la cultura meme puede variar según el contexto geográfico y demográfico.



Memes i NFT


Arte. El meme ha irrumpido en este mundo con la tecnología NFT (non fungible token, en inglés), para convertirlo en una obra de arte que puede venderse y exponerse en público. El de Nyan Cat (360.000 euros), el llamado Bad Luck Brian (33.000) o el Success Boy (30.000) son algunos ejemplos de memes vendidos por sus autores.


Musk explica decisions empresarials amb memes

Elon Musk és conegut pel seu ús freqüent de memes en les seues comunicacions en xarxes socials, sovint utilitzant l'humor i referències culturals per a comentar sobre les seues empreses i la indústria en general. Si bé esta tàctica pot fer que els seus missatges siguen més accessibles i relatables per al públic, també és una forma no convencional de comunicació empresarial que pot generar tant respostes positives com crítiques. 

El cas més recent de l'ús d'un vídeo del risitas ha provocat fins i tot una demanda de Canal Sur respecte a la propietat del vídeo i això ens porta a la part final de l'informe: la propietat intel·lectual i l'ús de la intel·ligència artificial per a fer memes. 

La intel·ligència Artificial, memes i veritat 

La generació de contingut digital ha pres dimensions noves i complexas. La IA generativa, una branca de la tecnologia que utilitza algoritmes per a crear imatges, textos i vídeos nous, està reformulant la manera en què entenem i interactuem amb la cultura dels memes. El format clàssic del meme, generalment una imatge estàtica amb text humorístic o satíric, ara pot ser creat en massa i personalitzat amb una facilitat sorprenent, gràcies a eines d'IA com les xarxes generatives antagòniques (GANs).


Aquesta capacitat de generar contingut de manera ràpida i en gran volum pot ser doblement efectiva quan s'aplica al vídeo. Amb l'ajuda de la IA, es poden crear deepfakes, vídeos que superposen de manera convincent la cara d'una persona en un altre cos, o alteren la seua veu i expressions facials perquè parega que diga o faça alguna cosa que mai va fer. Aquests vídeos poden ser extraordinàriament difícils de distingir de la realitat, fins al punt de qüestionar la pròpia veracitat del contingut que consumim.


En el context dels memes, els deepfakes aporten una nova dimensió a l'humor i la paròdia. Permeten una expressió creativa sense precedents, on els límits de la realitat poden ser distorsionats per efectes humorístics. No obstant això, aquesta nova capacitat porta amb si una gran responsabilitat. Els creadors de contingut han de navegar amb cura la línia entre l'entreteniment i la desinformació, sobretot en una època on la informació falsa pot tenir repercussions reals i greus.


La responsabilitat amb la veritat és, doncs, un principi fonamental que no pot ser compromès. Encara que els memes i els deepfakes poden ser eina de crítica social i comentari polític, és vital que els consumidors i creadors mantinguen una actitud crítica i una consciència sobre la potencialitat d'aquests per enganyar o malinformar. La societat ha de desenvolupar noves competències mediàtiques per discernir entre l'humor i la realitat alterada, i és possible que necessitem noves regulacions i tecnologies de detecció que ajuden a mantindre aquesta distinció clara.

En conclusió, mentre celebrem la creativitat que la IA generativa aporta al món dels memes, també hem de ser vigilants i actius en la defensa de la veritat, assegurant que la línia entre l'humor, la paròdia i la realitat roman visible i respectada.

Memes i superació de censura en temps autoritaris. 

En la cruÏlla de la recuperació de corrents autoritàries conservadores i l'ascens de la cultura de la cancel·lació i la correcció política, el meme emergeix com una forma d'art subversiu que transcendeix la censura i desafia els límits del discurs permès. Aquesta peça cultural, nascuda en l'èter digital, es converteix en una eina de resistència, una arma de doble tall que pot ser utilitzada tant per a criticar el poder establert com per a subvertir els excessos de la correcció política.


La naturalesa inherentment viral del meme el fa particularment resistent a la censura. El seu contingut, sovint codificat en humor i sàtira, s'esmuny de la vigilància autoritària, propagant-se amb una rapidesa que desafia els intents de supressió. En societats on la llibertat d'expressió està sotmesa a les pressions de governs autoritaris, el meme serveix com a crònica dissimulada de la dissidència, oferint un relat alternatiu que pot ser compartit amb un simple clic.


Però els memes no només es rebel·len contra l'autoritarisme conservador. En el context de la cultura de la cancel·lació, on les opinions impopulars poden ser ràpidament silenciades o estigmatitzades, el meme esdevé una forma d'expressió que esquiva la censura social. Permet als usuaris explorar idees provocatives i jugar amb el tabú sense assumir el risc complet de la reprovació pública, ja que la naturalesa efímera i despersonalitzada del meme protegeix, en certa mesura, la identitat del seu creador.


Aquesta dualitat del meme com a vehicle d'expressió és, no obstant això, una espasa de doble tall. Encara que pot ser un mitjà poderós per a desafiar les narratives dominants i promoure el debat, també pot ser utilitzat per a difondre missatges d'odi i desinformació. En l'època de la post-veritat, on la realitat es pot distorsionar tan fàcilment com es difon un meme, la responsabilitat recau tant en els creadors com en els consumidors de contingut per a discernir entre l'ús legítim del meme com a forma d'expressió crítica i el seu abús com a eina de desestabilització social.

En definitiva, el meme és un fenomen complex que reflecteix les tensions de la nostra època. És un reflex de la nostra lluita col·lectiva per mantenir l'espai de la llibertat d'expressió enfront de forces que busquen restringir-la. La seua capacitat per a superar la censura i servir com a plataforma per a un discurs alternatiu el converteix en un element fonamental del paisatge mediàtic contemporani. Tanmateix, aquest poder ha de ser exercit amb consciència i una reflexió crítica sobre les implicacions ètiques dels missatges que es difonen.

Desafiaments del format meme per al futur. 


En l'elaboració d'un informe que explora la cultura dels memes al País Valencià i en el context més ampli de la cultura occidental, es fa palesa la complexitat d'aquesta forma d'expressió en relació amb els drets d'autor i la seua manifestació com a intel·ligència col·lectiva anònima.


La qüestió dels drets d'autor en la creació de memes és un tema espinós, ja que la majoria de les imatges que esdevenen memes són originàriament creades amb propòsits que no tenen res a veure amb ser part d'un fenomen viral. La seua reutilització en memes planteja un desafiament legal, ja que sovint es troba en una zona grisa entre l'ús just i la infracció de drets d'autor. Les plataformes de xarxes socials es troben sota la pressió de gestionar aquestes qüestions delicadament, equilibrant la protecció dels drets d'autor amb la promoció de la llibertat d'expressió. Es requereix que implementen processos per a la denúncia i eliminació de contingut protegit per drets d'autor, però això ha de ser manejat amb cura per no sufocar la creativitat i el discurs cultural que els memes fomenten.


Al mateix temps, el meme s'ha establit com un testimoni de la intel·ligència col·lectiva en l'era digital. És un artefacte cultural que condensa la saviesa, humor, sentiments i perspectives d'una comunitat anònima en una forma d'expressió que és simultàniament específica i universal. Els memes són la suma de moltes veus individuals, una amalgama de pensaments i reaccions que reflecteixen l'humor i l'estat d'ànim col·lectiu. Aquest anonimat en la memetica és essencial, ja que permet a les idees fluir i evolucionar lliurement sense les restriccions de l'autoria personal, cosa que pot ser inhibidora.


Aquesta col·laboració anònima ha demostrat ser una força potent d'innovació i de resistència cultural. Els memes no només es burlen de la cultura i política dominants, sinó que també ofereixen una crítica aguda i una reflexió sobre la societat. La naturalesa descentralitzada i democràtica dels memes permet una expressió lliure i desinhibida que pot ser tant subversiva com edificant.


En resum, mentre que les preocupacions sobre els drets d'autor són vàlides i requereixen una atenció cuidadosa per part de les plataformes digitals, la preservació de l'anonimat i la promoció de la intel·ligència col·lectiva són essencials per a la vitalitat de la cultura meme. A mesura que avancem, cal trobar un equilibri entre la protecció de la propietat intel·lectual i el foment de l'espai comú digital on puguen florir la creativitat i el comentari social.


Contingut Inapropiat: 

La cultura meme, que floreix en l’entorn digital gràcies a la creativitat desenfrenada dels seus usuaris, porta amb si una qüestió inherentment problemàtica: la proliferació de contingut potencialment ofensiu o inapropiat. Aquest risc és una conseqüència natural de la naturalesa oberta i no regulada de les plataformes de xarxes socials, que serveixen com a terreny fèrtil per a l'expressió de la intel·ligència col·lectiva, però també poden ser un caldo de cultiu per a la difusió de missatges degradants o perjudicials.

En l'àmbit de la generació de contingut per part dels usuaris, els memes actuen com a doble agent: són instruments de sàtira i disseny, però també poden ser vehicles de desinformació, prejudici i discurs d'odi. El caràcter anònim i la rapidesa amb què els memes poden ser compartits fan que siga particularment desafiador controlar i filtrar els continguts inapropiats. A més, el que pot ser considerat inapropiat o ofensiu sovint és subjectiu i canvia segons el context cultural, generant així un debat sobre els límits de l'humor i la llibertat d'expressió.

Les plataformes digitals són, doncs, enfrontades al dilema de com gestionar aquest contingut sense coartar la creativitat ni la llibertat d'expressió. Alguns podrien argumentar que la regulació i moderació de continguts són necessàries per mantenir un entorn en línia respectuós i segur, mentre que altres podrien veure qualsevol intent de censura com un esvaïment del dret fonamental a la lliure expressió.

L'educació mediàtica es presenta com una solució possible, ensenyant als usuaris a ser crítics amb el contingut que consumeixen i creen. A través de la comprensió del poder de les imatges i paraules, i del seu impacte en els altres, es pot fomentar una cultura meme més conscient i respectuosa. Les plataformes també poden implementar eines que permeten als usuaris senyalitzar contingut que consideren inapropiat, tot proporcionant guies clares sobre el que constitueix un contingut acceptable.

En conclusió, mentre que els memes són una forma d'expressió cultural vibrant i dinàmica, porten amb si la responsabilitat col·lectiva de garantir que aquesta llibertat no es transforme en llicència per infligir dany. En última instància, la cultura meme necessita navegar aquest terreny complicat amb una combinació d'autoregulació comunitària, moderació sensible i una comprensió profunda de la diversitat i la complexitat de les societats modernes.