1.- 10'30 h. El professor Carles López Cerezuela, pare del projecte de la trobada i persona que valorem molt a la Plataforma per la Llengua, farà una salutació inicial.

2.- Exposició dels 6 temes de la xarrada. Després de concloure cada tema, Carles López farà una consideració i proposarà unes preguntes per al debat:

- Analitzar el mem com un element de l’etnopoètica

- Per què la biblioteca d’un museu com L’ETNO té interés pels mems? Com va començar esta recopilació?

- Importància dels mems i la identitat

- Objectius de la recopilació

- Sistemàtica d’arreplega i difusió

- Ressó...

3.- Recés (Café i esmorzar)

12'30 h a 14'15 h. Objectius de recopilació. Sistemàtica d'arreplega. Difusió dels mems. Ressò dels mems.

14'30 h. Dinar de germanor (Amparo Pons i Carles Penya-roja esteu convidats a compartir el dinar, no heu de pagar res).

Des del 10 de març, la biblioteca del museu està fent un seguiment de mems sobre la crisi sanitària del coronavirus i està publicant-los en el seu canal de PINTEREST. La proposta pretén documentar els mems realitzats i divulgats per la població valenciana, per tal de conservar-los, perquè en el futur es puga comprendre millor la situació actual.

Mems " Els valencians i els coronavirus"

El dia 10 de març la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia es proposà fer un seguiment d'este moviment en xarxes per a poder documentar este fenomen comunicatiu que expressa molt bé com vivim i afrontem els valencians i valencianes esta situació de crisi. Per a dur endavant esta iniciativa la Biblioteca ha triat el seu canal de PINTEREST. Així s'ha creat un tauler pel projecte anomenat Mems "Els valencians i el coronavirus" amb 11 subtaulers a hores d'ara, que classifiquen els diferents mems.

El criteri ha estat arreplegar tot allò que tracte l'actualitat del coronavirus i que arriba als nostres dispositius. Alguns mems, no hi ha cap dubte, han estat fets per valencians i valencianes; l'autoria d'altres és molt més incerta ja que podrien estar fets a qualsevol altre lloc i no és pot saber l'origen, però han arribat fins a nosaltres, els hem rebut, ens hem sentit identificats i els hem compartit entre els nostres amics i familiars.

L'objectiu que té la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia és documentar i oferir un material organitzat que siga d'interès pels investigadors que en el futur estudien la crisi del coronavirus, i per als conservadors que es puguen plantejar un projecte expositiu. Una tasca que en el futur haurà de fer l'antropologia i que als professionals de la gestió de la informació ens ha de fer reflexionar sobre esta nova documentació efímera.

Twitter:@valenciaetno.

Facebook: museuvalenciaetniologia.

Instagram: museu_valencia_etnologia.

Enllaç a Pinterest (aci)

La pandèmia ha fet que alguns processos agafaren una velocitat molt més alta. Un d'ells ha sigut la irrupció en el món de la infància (sí, la infància) i l'adolescència d'una xarxa social: TikTok. La relació de TikTok amb el món de la memètica sembla llunyana però no ho és si baixem a l'abstracció i aprofundim en el concepte mem des d'un punt de vista no estricte. El mem es caracteritza per no ser un format concret sinó per la seua capacitat de contagi. El centre de la memètica és la mimesi; és a dir, la capacitat per a reproduir o recrear de manera ràpida i viral una idea molt breu. Per tant, el mem no és un format fotogràfic o de còmic o musical. És qualsevol format breu amb capacitat de contagi, recreació, reproducció i viralització.

TikTok és una factoria de mems per la seua capacitat algoritmica exponencial per a expandir un contingut. Ha tingut usos polítics enguany per a deixar cadires buides en un míting de Trump. Però la gran diferència respecte als mems clàssics és que els mems són interpretats per persones en vídeos d'una durada inferior als 30 segons habitualment.

A més, TikTok ha afegit la idea del mem en audio perquè la principal font de creativitat i lo que més es compartix són audios (musicals o no) que són interpretats de manera creativa per persones que actuen en el seu propi canals per a donar forma al mem.

L'historiador valencià Vicent Baydal està sempre atent a les tendències de Twitter i enguanya ha proposat i provocat la creativitat de mems en valencià amb una peculiaritat: donar visibilitat a personatges històrics valencians.

La idea d'usar Sorolla per a la producció va ser seguida per algunes persones creatives. L'element de contagi el va posar el propi Baydal que, d'alguna manera, ja s'ha convertit en un influencer valencià. Baydal sorprén perquè s'acosta a personatges històrics "impurs" des del punt de vista identitari en tant que no van fer de la llengua (sí del territori) una bandera creativa com ara Sorolla o Blasco Ibañez. Esta idea mixta de cultura popular ha convertit Baydal en un divulgador influent en el seu àmbit amb la capacitat d'adaptació al "poble" de Sant Vicent Ferrer, el primer influencer valencià.

GUERRES CULTURALS EN LÍNIA (MAPA)

El mapa Online Culture Wars és una superposició de centenars de memes polititzats, juntament amb figures i símbols polítics influents. Està dissenyat com a iniciador de discussió, destinat a visualitzar i contextualitzar les guerres culturals en línia en curs, i algunes de les principals referències polítiques, actors i influents.

De Twitter a Facebook, Instagram, Reddit, Gab o 4chan, un dels subproductes de les guerres culturals en línia és la politització excessiva de temes, productes, pràctiques i elements culturals aparentment mundans. En els darrers anys, les cultures en línia han estat sotmeses a una creixent polarització, politització i radicalització, influïdes per nombrosos actors i magnificades per les característiques pròpies de les xarxes socials omnipresents. Aquesta cartografia ofereix una representació de friccions ideològiques i polítiques en línia, integrades al sistema visual d’un mem de la brúixola política.

CONCEPCIÓ: DISNOVATION.ORG (2018-2019)

No és cap novetat usar les parets de les ciutats per a fer reflexionar. De fet, molts dels artistes urbans ho fan amb aquesta finalitat i exemples valencians tenim de bons com ara Escif. Però l'aparició de J. Warx ha sigut una sorpresa per la velocitat i la seua capacitat de contagi. El valor diferencial de J.Warx és precisament l'ancoratge. Ser el més ràpid a reaccionar i precisament per això caure més ràpid en l'oblit. Una de les característiques bàsiques del mem és la seua caducitat. Això fa que els principals artistes urbans opten per vincular-se amb el present però no amb l'actualitat. Si has de fer l'esforç de pintar en un espai efímer, en teoria, voldries maximitzar la duració. En canvi, J.Warx s'ha desfet de qualsevol concepció del temps: la seua rapidesa i vincle amb l'actualitat el fan aparèixer com el primer autors de mems a les parets de València. De nou, ens trobem amb una enorme capacitat de contagi en xarxes i un espai visual complet on text i imatge es retroalimenten amb el context temporal i espacial. Això és un mem.

El cas d'Homo Vellamine és el més insistent espai d'estudi de mems. El col·lectiu ultrarracionalista creu que el mem és un element cultural popular de baix cap a dalt amb una importància cabdal en la comunicació ideològica actual.

Homo Vellamine ha sigut famós per les seues actuacions perfomatives per a denunciar les contradiccions del habitat comunicatiu a Espanya. En una de les seues habituals intervencions sarcàstiques amb intencions de provocar va dissenyar una Ruta de la Manada a Internet que va ser de seguida denunciada pels mitjans mainstream. A pesar que el col·lectiu va demostrar que mai s'havia pensat a fer cap ruta sinó que simplement era una acció de provocació al pensament respecte al cinisme dels mitjans de comunicació que demanaven respecte a la víctima mentre feien especials d'hores i hores en prime time, els jutjats van condemnar Homo Vellamine penalment. A Espanya fa temps que està en joc la llibertat d'expressió d'alta qualitat però en este cas el que està en joc es la literalitat dels textos de manera que el format humor (negre o blanc) sempre havia sigut una caracterítica que eliminava el delicte. Esta novetat val la pena analitzar-la.

Ningú per baix dels 25 anys mira la televisión convencional. Molt menys els informatius. L'any passat vam parlar de la memètica com a cerimònia iniciàtica en el consum d'informació. De la memètica es passa a Twitter consolidant un paradigma de la brevetat i l'ocurrència on l'impacte és un impacte mínim i memètic. Enguany la "sorpresa" ha vingut de la mà de la socialització de pantalla. Des de l'aparició de la pantalla individual fa una dècada -no fa tant per tant- el procés d'atomització i asincronia ha sigut imparable. Era dificil aconseguir que diverses persones miraren la mateixa pantalla al mateix temps amb la mateixa atenció. La multipantalla va unida al multitasking i el multitasking és ja una característica mental dels nadius digitals. Això és veritat per a quasi tot excepte quan algun programa de televisió ha aconseguit vincular les xarxes socials al seu contingut.

Si vols estar al dia de lo que se parla has de consumir el contingut en el moment que és emés. I això ha passat amb OT i especialment amb La Isla de las Tentaciones. El programa ha aconseguit puntes de share del 30%. Això vol dir que un de cada 3 que mira la televisió estava mirant el programa. Però no sols això, si l'anàlisi es puguera fer per edats podríem dir que ha tornat el comandament a distància a mans d'adolescents i joves imposant el seu criteri televisiu. Feia molt de temps que això no passava. I ha passat gràcies a les xarxes però molt especialment gràcies a la memètica.

Tornem a mirar la mateixa pantalla al mateix temps si això ens garanteix l'acompanyament i la comprensió dels mems. Este silogisme confirma la idea principal del context i l'intertext com a impulsores principals del mem (i per tant el seu potencial didàctic). A més a més els productors de televisió ja tenen en les xarxes un espai a incloure en la seua estratègia de narració. No tardarem a vore -si no ho hem vist ja- com la narrativa s'acurta o s'allarga depenent de la resposta en xarxes i dins de les xarxes el mem comença a ser el rei en termes televisius per la coincidència de format 4:3

La Milk Tea Alliance és un moviment de solidaritat democràtica en línia format per internautes de Hong Kong , Taiwan i Tailàndia. Originalment va començar com un meme a Internet , sorgit en resposta a la presència augmentada de trolls xinesos i comentaristes nacionalistes a les xarxes socials i s'ha convertit en un moviment de protesta transnacional dinàmic que impulsava la democràcia. i els drets humans al sud-est asiàtic .

L'abril de 2020, l'actor tailandès Vachirawat "Bright" Cheeva-aree , el drama de la televisió 2gether ha sigut popular a la Xina, va publicar una imatge a Twitter que enumerava Hong Kong com a "país", després d'això els comentaristes nacionalistes xinesos a Internet el van atacar i van demanar un boicot al seu programa. Bright es va disculpar i va retirar la imatge, però els internautes xinesos van descobrir una publicació de la seua parella, la model Weeraya "New" Sukaram, del 2017, que insinuava que Taiwan era un país independent i que es redoblaven els atacs.

L'ambaixada xinesa a Bangkok va publicar una llarga declaració a Facebook condemnant les crítiques en línia i es va produir una ferotge batalla digital entre els internautes tailandesos i l'ambaixada xinesa. Els internautes tailandesos van agafar les xarxes socials i van defensar Bright, amb les seues crítiques convertides en crítiques més generalitzades a la Xina, llançant una guerra a Twitter amb l'etiqueta #nnevvy. Dins de Tailàndia, el suport a la lluita de Hong Kong i Taiwan contra la invasió xinesa ha unificat els grups dispars de manifestants pro-democràcia, amb un sentiment anti-Beijing que forma part de la seua plataforma antiautoritària.

Els usuaris de Twitter de Taiwan i Hong Kong aviat es van unir als usuaris tailandesos en el que The Telegraph va anomenar "un moment rar de solidaritat regional".

El te amb llet és vist com un símbol de solidaritat contra la Xina pels asiàtics del sud-est perquè en molts països del sud-est asiàtic el te es consumeix històricament amb llet, mentre que a la Xina no.

Fernando Simón causa sensació a les xarxes socials . El director d'Alertes Sanitàries s'ha convertit en la nova icona. Fins i tot, s'han dissenyat samarretes sobre ell. Les seues frases mítiques ara es troben a la roba.

Possiblement, és un dels personatges públics més comentats de moment. Simón ha romàs en el desconeixement dels espanyols durant molt de temps. No obstant això, són poques les persones que, actualment, no el coneixen.

Fernando Simón és un dels personatges del moment. La seua característica veu, la seva espontaneïtat i el seu estil informal s'han produït que moltes persones es fixen en ell. Fins a tal punt que s'han creat samarretes personalitzades de el director de el Centre de Coordinació.

Els dissenys de la samarreta commemoren algunes de les frases més destacades del metge epidemiòleg.

"Perdó m'he menjat una ametlla" Aquesta és una de les frases que apareixen en les seves samarretes. Fa referència a el moment en què Fernando Simón es va ennuegar amb una ametlla en plena roda de premsa. Les xarxes socials van usar la comèdia per explicar la situació i ràpidament es va fer viral.

La frase més utilitzada en el disseny de les samarretes és "Simón diu ...", al costat d'ella apareix una foto de simón amb el seu característic somriure i els seus ulls cansats.

Les samarretes es venen en diverses pàgines. La més recorreguda és La tostadora que, a més de les samarretes de Fernando Simón, té moltes més relacionades amb la pandèmia. Les samarretes més populars són les que contenen la frase "#Yomequedoencasa" o "La revolta de les màscares". El preu de les samarretes ronda els 15 euros.

Com era d'esperar, Amazon no s'ha quedat enrere i també s'ha apuntat a la venda de les samarretes de Fernando Simón . Encara que el preu és més alt, concretament 18 euros.

La popularitat de el metge i la raó per la qual s'han creat aquestes samarretes són les xarxes socials . Els usuaris d'Instagram i Twitter han realitzat multitud de mems de Fernando Simón, a més de convertir-lo en moltes ocasions en trending topic.

En poc més de dos mesos, un tal Seth ha aconseguit milions de seguidors dient el que tots volen sentir però ningú s'atreveix a expressar. Però qui és realment?

Ahores d'ara, és probable que ja conegues al tio dels cartells i fins i tot t'hagesi rigut amb algunes de les seues ocurrències. " Fiqueu més patates a les borses ". "Sí, Netflix, encara estic ací". "Cobrar 15 dòlars per un bol d'enciam hauria d'estar prohibit", a la vora de Sweetgreen, la cadena d'amanides. "El canvi d'hora no té sentit". "El guacamole hauria de ser gratis", al costat de Chipotle, el restaurant de menjar mexicà. " Sí, iaia, encara estic solter ". "A ningú li importa el teu Spotify". "Deixeu de posar-vos de peu quan l'avió aterra".

I així, una llarguíssima sèrie d'ocurrències amb les quals és tremendament fàcil identificar-se en aquest segle XXI en el qual tots som diferents però ens agraden les mateixes coses . Els 'likes' en el seu compte d'Instagram es compten per centenars de milers. En poc més d'un mes i mig, ha aconseguit 1,3 milions de seguidors amb prou feines 23 publicacions a Instagram. Un autèntic rècord de les xarxes socials que mostra que Seth ha donat en el clau. No només és fàcil identificar-se amb els seus missatges, és que la seua actitud de 'me la bufa tot' davant les grans corporacions el converteix en un rebel És, en definitiva, el súmmum del 'relatable' , aquest terme utilitzat per denominar tot allò amb el que ens podem identificar fàcilment. O, com diria Homer Simpson , "és graciós perquè és veritat" .

No es tracta únicament que Seth haja sabut sintonitzar amb l'inconscient col·lectiu de l'costumisme 'Millennial', sinó que la seua aparença -monyo llarg, ulleres de sol, actitud de 'em té tot igual', el lema de 'Si no defenses alguna cosa, qualsevol t'enganyaria'- l'ha convertit quasi en una Greta Thunberg de l'troleo . Un simpàtic rebel als carrers de Nova York davant grans corporacions com Starbucks.

No cal ser un periodista d'investigació per comprovar que el tal Seth, encara que es diga així, no és una persona sinó un producte . A la signatura del seu compte d'Instagram, al costat del seu popular lema, apareix un concís " per Fuck Jerry " i una adreça de correu que remeten a la popular agència de publicitat de seguidors que va començar difonent 'mems' creats per altres i que ha acabat convertint-se en una corporació tan gran com aquelles a les que critica. I que, per cert, tendeix a fer cas omís a les peticions de premsa.

El 'cabronazi' americà

L'usuari amb inquietud investigadora potser haja reparat en la segona publicació de Seth, datada a l'igual que la primera el passat 3 d'octubre, en la qual es plantava davant d'un gegantí cartell de 'Friends' amb la pancarta ' Seinfeld és molt millor' . És possible que es tractara d' una broma interna . El nom de Fuck Jerry se li va ocórrer al seu creador, el comediant Elliot Tebele , mentre veia un capítol de la popular sèrie.

Què és exactament Fuck Jerry? Una bona resposta seria: una de les companyies de 'màrqueting' i publicitat més polèmiques de l'món , per no dir la que més. El febrer d'aquest any, una campanya anomenada 'Fuck Fuck Jerry', liderada per humoristes, periodistes i altres "creadors de contingut", va denunciar les pràctiques pirata de la companyia. Fundada el 2011, quan Tebele tenia poc més de 20 anys, ha aconseguit més de 15 milions de seguidors a Instagram en el seu compte principal i 40 milions entre totes, asseguraven, robant continguts . El resultat de la campanya, 300.000 seguidors menys.

Al març d'aquest any, un usuari de Twitter anomenat Olurnfemi Coker (@iamFemiFactor) va demandar a Fuck Jerry i Elliot Tebele per una infracció de drets d'autor en considerar que havien robat un dels seus 'mems' per a un anunci per a la marca de tequila JAJA. La petició, 150.000 dòlars per danys i perjudicis . La demanda va ser desestimada al moment, perquè es va concloure que Coker no era tampoc el creador del 'meme'. Al país dels cecs ... Es calcula que pot cobrar més de 75.000 dòlars per un 'post' patrocinat per companyies com Burger King, Comedy Central o Syfy "Sé que he fet molts enemics al llarg dels anys per usar continguts i no donar-los als seus creadors el crèdit i atribució apropiats", va publicar Tebele, d'origen sirià, en una entrada al 'Medium' en què prometia que revisaria la seua política per anar més enllà de la mera "curació". "En els primers dies de Fuck Jerry, no hi havia normes establertes per a 'repostar' i acreditar el contingut d'altres usuaris, especialment en la cultura 'meme". La diferència, al menys en aquest cas, és que Seth sí que és un 'contingut' creat per Fuck Jerry . Els números de Fuck Jerry i el imperi creat al seu voltant (en el qual es troben l'agència Jerry Mitjana i el joc de cartes What Do You Meme ?, una explotació de Cards Against Humanity, o la venda de samarretes i altres productes de ' marxandatge similars) són eloqüents. Segons ' Forbes ', en 2016 estava cobrant al voltant de 30.000 per 'post' patrocinat per marques com Burger King, Comedy Central o Syfy.

Recorden el Fyre Festival , aquella estafa piramidal en forma de festa 'cool' que va poder acabar en tragèdia? Jerry Media, que no s'està de cap escàndol, també estava ficada: l'agència va ser la principal responsable de la campanya en xarxes socials de l'famós festival, amb aquell famós vídeo amb 'influencers' com Kendall Jenner o Bella Hadid , que van acabar esmentades en un jutjat pel mateix.

La festa encara continua amb el tio del cartell.

Si ara diu "no pasa nada, es mejor eso que morirse" tot el món saps de què i de qui estàs parlant. Si fas un exercici de rastre digital amb eixa frase podràs comprovar que esta xiqueta està marcada per a sempre. Va ser la xiqueta de "es mejor eso que morirse". És una llàstima que la xiqueta no ho diguera en valencià -llengua per a la que segurament tinga capacitació- tenint en compte que és una entrevista de la televisió autonòmica valenciana però això no ho sabrem mai. Lo que sí que sabem és que es va alçar un matí, va anar amb sa mare a l'escola i li van fer una entrevista. A partir d'ahí la seua vida va canviar. Té rastre digital concentrat en tres dies. Pots trobar fins i tot notícies publicades abans de fer les declaracions per la diferència horària amb sudamèrica. El rastre digital (en castellà) arriba a tot el planeta i molt concentrat en el temps. Les peticions d'entrevistes per a tindre-la en el programa han superat la capacitat de gestió mediàtica d'una familia normal. Estem parlant d'un tsunami memètic que no ha tingut en compte en absolut qui era la protagonista. S'ha fet amb la millor voluntat del món o sense però en tot cas sense comptar amb el mal que se li pot fer a una xiqueta per a la resta de la vida en termes digitals. Potser siga una expressió exagerada i ho serà; tan exagerada com l'ona expansiva del seu mem.

Estem en el descans d'una sessió de memètica valenciana a un institut. Valencianisme ha vingut com a memaire convidat. El professor d'educació física s'acosta per a conèixer-lo. El seguix i ens diu que és una de les grans inspiracions del ral·li humorístic de Carcaixent.

Es tracta d'una "cavalcada" humorística on participa i organitza molta gent jove. Cada vegada és més freqüent que el ral·li es base en la desvirtualització memètica (com el cas JWARX), és a dir, que el mem passe de lo virtual o lo real.

Cada professor té la seua particular forma de corregir els exàmens . És cert que en general la majoria de correccions se solen fer amb un bolígraf vermell. En els últims anys les xarxes socials s'han omplert de fotos d'exàmens amb correccions originals de professors que han optat per sortir una mica dels mètodes tradicionals i així sorprendre als seus alumnes.

Un d'ells és l'usuari de Twitter @pablopaivapmp , que ha compartit amb els seus seguidors unes fotos d'algunes de les correccions que ha fet als seus alumnes. "Com oblidar-me de la vegada que vaig corregir exàmens amb memes ".

En efecte, aquest professor ha corregit els exàmens de matemàtiques dels seus alumnes utilitzant memes d'Internet, que ha enganxat als marges de les fulles. També ha aprofitat l'estirada dels tuits per demanar a la gent que "tinguen paciència amb els seus profes" .

El cas recorda el d'una professora d'Illinois, als Estats Units , qui en 2018 es va fer viral a l'publicar fotos de les correccions dels seus exàmens, que feia amb adhesius de memes.

""La inclusió de la cultura pop i els mitjans de comunicació en el seu pla d'estudis farà que el contingut i la instrucció vagen més lluny que el contingut tradicional. Pot semblar una ximpleria, però el simple fet de tenir a aquests pocs nens esforçant una mica més, fa el meu dia "va explicar la professora.