Informe 2022: memetitza fins a morir

Neil Postman va publicar un llibre que es deia "Divertir-se fins a morir" on ironitzava sobre com la societat de l'entreteniment (televisiu especialment) havia canviat la vida de la societat occidental. Neil Postman en una xarrada a la Fira del Llibre de Frankfurt, amb Huxley, es preguntava “de què riem i per què hem deixat de pensar”, i amb el llibre dirigeix les seues respostes a la televisió i a la seua manera entretinguda de presentar, que havia transformat dràsticament la política, l'educació, el periodisme, la ciència i la religió. 

Recordant la frase de l'actor president nord-americà Ronald Reagan («La política és igual que el xou business»), Postman es lamentava de la mort de la paraula impresa, amb passió de professor i melancolia de savi historiador. El principal error de la cultura de l'entreteniment, segons Postman, consistia en el fet que produeix vastes quantitats d'informació sense oferir cap context per a la comprensió, la qual cosa provocava la inutilitat d'aquesta informació. 

Neil Postman dibuixava una societat que caminava, acceleradament, cap a l'estupidesa col·lectiva, en un marc de llibertats formals inútils perquè ningú les podria exercir, per desconeixement, en un món universal on quatre grans comunicadors —vells actors, esportistes famosos, presentadors amb glamur— seran els Grans Escriptors omnipotents i omnipresents. 

L'any 2022 ha sigut el moment on la frivolització absoluta de qualsevol contingut ha tornat a fer més visibles que mai les dues cares de la humanitat: la crueltat i la solidaritat. El meme com a una unitat mínima viral d'humor contextual s'ha integrat en la llum i en la foscor de l'èsser humà. Memetitzar-se fins a morir: mb esta idea central afrontem l'informe de 2022 de com ha avançat la memètica en les nostre vides i com el format pot aplegar a convertir-se en un arma de doble fil. 

art attack. el fenomen de l'ecce homo

A l'any passen 11.000 persones per aquest santuari, que diuen és l'hospedería més antiga d'Europa, del segle XVI. Hui les 36 estades en lloguer eren la segona residència dels qui fugien de l'estiu aragonés i de l'escàndol de la ciutat. Tot això va canviar l'estiu de 2012: la pau no va tornar a aquest mirador dels Pirineus. 

Fa ara deu anys Cecilia Giménez va pujar per la carretera cap al santuari. Aqueix dia de calor extrema semblava perfecte per a acabar amb el rostre deformat de Crist, maltractat per les tortures dels romans a la Judea i per les humitats que es mengen les parets emblanquinades de l'església del santuari de Borja. Abans d'acabar la repintada que canviaria la destinació del seu poble per sempre, Cecilia va marxar de vacances. Va deixar el treball pendent i al seu retorn Borja ja no era el mateix.

Primer van pujar els del poble per a comprovar el que havien llegit en el periòdic i vist en la televisió. Després va arribar la resta del món. En pocs dies hi havia 4.000 persones a la porta de l'església del santuari, guardant cua per a riure's i fotografiar-se juntament amb el crist que s'havia muntat. El primer any de vida del nou Ecce Homo de Borja va tindre 45.000 visites.

Al trajecte que va fer Cecilia per a reviure el rostre pintat 80 anys abans per Elías García Giménez (1858-1934), un altre veí il·lustre de Borja, li han seguit més de 300.000 visitants. Una romeria turística en la qual no falten autobusos carregats de japonesos i de ciutadans d'un altre centenar de països, que han convertit a l'Ecce Homo de Borja en La Gioconda del poble. I que genera més de 40.000 euros a l'any en venda d'entrades, a tres euros. 

Els ingressos són gestionats per l'Ajuntament, a través d'una fundació pública que els inverteix en el manteniment del santuari, en el salari de les dues guies que mostren amb orgull l'obra de Cecilia i en ajudes per a persones majors sense recursos.  

 a taquilla que genera la restaturació "aberrant" convertida en meme, i protegida per un metacrilat, permet al consistori costejar amb 15.000 euros la residència dels ancians més necessitats. Va haver-hi anys en què van ajudar a fins a cinc persones.  Aquesta línia d'auxili és possible gràcies a que Cecilia ha renunciat a la meitat dels beneficis que li corresponen per la propietat intel·lectual de l'Ecce Homo meme.  

Diuen l'alcalde que la gent ja no ve a riure's de la pintura. Venen a veure un fenomen social i el poble ha de vendre el patrimoni cultural de Borja. S'han convertit en una fita, en una parada turística. 

A partir de l'èxit de convocatòria meme de l'Ecce Homo el propi poble es planteja: Com fer perquè els bitllets vagen més enllà de l'hostaleria? Com evitar que mengen un entrepà i marxen sense conéixer Borja? Com fer-los descobrir la jueria que es conserva en perfecte estat hauran de pernoctar en Borja. Com fer-los visitarel Museu Arqueològic o el d'Art Sacre. L'Ajuntament ha invertit un milió i mig d'euros de l'erari públic en la restauració de la Casa de les Petxines, un immens palau renaixentista en el centre de Borja, que albergarà una biblioteca, una sala de lectura, a més de sales de congressos i un celler per a tastos. Fins i tot ha encarregat un Ecce Homo en relleu per als invidents... per a ser líder del “turisme accessible”.

Merchandising

A Cecilia també li correspon la meitat dels beneficis del marxandatge. A estos no ha renunciat. Samarretes, tasses, didals, marcapàgines, xapes, necessers, llapis, bolígrafs, un vi, pendrives… Per  estes vendes Cecilia s'embutxaca poc més de 2.000 euros anuals. A l'entrada hi ha una màquina que fa medalles de coure per un euro amb cinc cèntims. Pots triar entre quatre imatges per a estampar en el moment però la més impresa és el meme de l'ecce homo. 

Genealogia d'una memètica primitiva. 

El miracle de la memètica  només podia ocórrer a l'agost. Llavors la sequera inunda els periòdics i les pàgines a penes beuen de les festes i revetles.  En un altre moment, no li haurien fet cas. La guia de la visita guiada més breu per un museu o una església recorda a un savi del màrqueting que va arribar per a entendre què és el que havia passat. Li va dir que per a convertir un desastre de la restauració en una icona pop, el poble hauria d'haver pagat “una milionada” per la campanya.  

Restaurar la restauració memética. 

Cada dos anys, un equip de conservadors i restauradors del govern d'Aragó viatja amb el seu instrumental fins a l'edifici per a comprovar la salut de l'Ecce Homo de Cecilia. Han aconseguit tallar la capil·laritat del mur en el qual estava l'obra d'Elías García Giménez i que va tapar Cecilia  amb la seua. 

Cuiden  la pintura d'una veïna que va suplantar el seu ofici amb més voluntarisme que coneixement. La notícia va mobilitzar al sector de la conservació i restauració com mai havia succeït.  

A partir de la memètització de l'Ecce Homo els restauradors van prendre consciència de la necessitat de ser més vigilants.  D'aquella indignació va sorgir la redacció d'un manifest en suport d'un ofici menystingut. Van reivindicar molt, però no s'ha complit res. Segur que hi ha més consciència, però no hi ha lleis: la restauració segueix sense estar regulada. S'intervé sense cura i sense professionals al càrrec 

Cecilia i l''Ecce Homo', en camí de convertir-se en pel·lícula deu anys després

 Des que Cecilia Giménez ho repintara en l'estiu de 2012, l''Ecce Homo' de Borja ha protagonitzat memes, tesis i fins a una òpera. Ara, deu anys després que el món coneguera la nova i la vella cara de la pintura que es troba en el Santuari de Misericòrdia està en camí de convertir-se en un llargmetratge.

Es tracta d'un «projecte cinematogràfic nacional» que busca recollir «la vida de Cecilia i la vivència amb l''Ecce Homo. Des del Consistori s'ha enviat el contracte de drets d'imatge corresponent a una productora. Ja vam haver un primer intent fa uns anys de fer una pel·lícula però no va aconseguir els fons necessaris i es va quedar parada. 

Fa també uns anys, en 2016, quan Cecilia va obrir la porta a uns desconeguts que volien conéixer-la. Ella no ho va saber llavors, però en el seu saló estava el director Alejandro Amenábar. Allò va encoratjar la possibilitat de l'enregistrament d'un film basat en la vida de la pintora i la seua intervenció en l'obra d'Elías García. No obstant això, apunta Arilla, el propi realitzador, amb altres projectes en curs, ho hauria descartat. Almenys en aqueix moment.

Un altre projecte que ja estaria culminat és un documental que s'emetrà en AppleTV. Fins a la pedania borjana es va desplaçar un equip d'enregistrament en 2020, en plena pandèmia.  

Memètica per a una pandèmia. 

La ciència confirma el que intuïm: L'humor ens va ajudar durant la pandèmia de Covid i molt d'això ho van portar els memes que ens van fer riure. Mirar memes sobre el covid també va augmentar la confiança de les persones en la seua capacitat per a afrontar la pandèmia i que molts se sentiren més tranquils i contents, segons una investigació publicada per l'Associació Americana de Psicologia. A mesura que la pandèmia es prolongava resultava cada vegada més interessant veure com la gent utilitzava els mitjans socials, i els memes en particular, com a manera de pensar en la pandèmia. 

Els investigadors buscaven determinar si veure memes influïa en les seues emocions positives, l'ansietat, el processament de la informació i l'afrontament entorn de COVID-19. També van tractar de determinar com podien afectar els participants els memes amb diferents continguts, temes i nivells de coentor. 

Els investigadors van recopilar centenars de memes populars de llocs web i els van classificar en funció de factors com si la imatge presentava un ésser humà o un animal, si l'ésser humà o l'animal era jove o vell   i si el peu de foto se centrava en el COVID-19 o no. Un grup de participants va revisar i va qualificar l'humor i la tendresa de cada meme, i els investigadors només van seleccionar per a l'estudi els memes que es van considerar igualment divertits i tendres.

Encara que la majoria dels memes es van deixar sense alterar des del seu origen, els investigadors van escriure alguns peus de foto originals per a crear peus de foto similars relacionats amb COVID i no relacionats amb COVID per a cada meme.

Per exemple, un meme mostrava la imatge d'un gat enfadat amb un peu de foto relacionat amb el COVID que deia: "Un nou estudi confirma: Els gats no poden propagar el COVID-19 però ho farien si se'ls donara l'opció". La versió del meme no relacionada amb el COVID mostrava la mateixa imatge d'un gat amb la llegenda "Un nou estudi confirma: Els gats no poden sabotejar el teu cotxe, però ho farien si se'ls donara l'opció".

Els investigadors van mesurar primer la freqüència amb la qual els participants, d'entre 18 i 88 anys, amb una edat mitjana de 41,8, s'havien sentit nerviosos o estressats en l'últim mes, entre altres aspectes. A continuació, els participants van ser assignats aleatòriament a veure tres memes amb la mateixa mena de subjecte (animal o humà), nivell de tendresa (adult o bebé) i llegenda (relacionada amb COVID o no relacionada amb COVID) o una de les tres condicions de control que presentaven text pla sense cap imatge.

Després de veure els mitjans, els participants van valorar com de simpàtic i divertit que els semblava el meme o el text de control i van informar dels seus nivells d'ansietat i emocions positives, com la calma, la relaxació i l'alegria. També van valorar en quina mesura els mitjans de comunicació els van fer pensar en una altra informació que coneixien sobre el COVID-19, la seua confiança en la seua capacitat per a fer front a la pandèmia i el seu estrés per la malaltia.

Els memes podrien ser útils per a ser usats en la salut pública

Els investigadors també van descobrir que les persones que veien memes relacionats amb el COVID pensaven més profundament en el contingut que veien i se sentien més segurs de la seua capacitat per a fer front a la pandèmia que les persones que veien llegendes no relacionades amb el COVID o qualsevol de les condicions de control. 

No obstant això, les persones que van veure memes bonics amb bebés humans o animals van ser menys propenses a pensar en la pandèmia i a processar com afectava les seues vides, fins i tot quan els peus de foto dels memes eren sobre el COVID-19.

També les persones que veien memes, en comparació amb altres tipus de mitjans, informaven de majors nivells d'humor i d'emocions més positives, la qual cosa estava indirectament relacionat amb una disminució de l'estrés per la pandèmia de COVID-19. Els qui van veure memes amb llegendes relacionades amb el COVID-19 eren fins i tot més propenses a tindre nivells d'estrés més baixos sobre la pandèmia que les persones que van veure memes sense llegendes relacionades amb el COVID.

Encara que l'Organització Mundial de la Salut va recomanar que la gent evitara massa mitjans de comunicació relacionats amb el COVID en benefici de la seua salut mental, la investigació revela que els memes sobre el COVID-19 podrien ajudar les persones a sentir-se més segures de la seua capacitat per a fer front a la pandèmia. 

Els defensors de la salut pública o els organismes governamentals podrien beneficiar-se de l'ús dels memes com una forma barata i de fàcil accés per a comunicar al públic els esdeveniments estressants, encara que haurien d'evitar els memes massa bonics. Les emocions positives associades a aquesta mena de contingut poden fer que la gent se senta psicològicament més segura i, per tant, més capaç de parar atenció als missatges subjacents relacionats amb les amenaces per a la salut".

economia meme 2022. 

Què són les accions meme?

Les accions meme són el resultat d'aplicar la cultura popular en els mercats financers. La llista d'empreses convertides en accions meme en les borses estatunidenques s'ha anat ampliant els últims mesos i esguita ja a un grup ampli de companyies.  

Les accions meme són empreses cotitzades en el mercat la cotització del qual es veu impulsada per plataformes d'inversors creades en fòrums d'internet. Dit d'una altra manera, són accions que pugen en el mercat gràcies a comentaris positius en plataformes i fòrums d'inversors que agrupen milers de xicotets inversors. Les xarxes socials fan la resta.

Aquests comentaris atrauen a potencials xicotets inversors que, d'una altra manera, probablement no comprarien accions. Gràcies a l'acció conjunta de tots ells es dispara el seu valor. Així va ocórrer en el cas més cridaner d'accions meme, el de la cadena de botigues de videojocs GameStop, que va arribar a revaloritzar-se un 600%.

 Els experts expliquen que les accions meme són el reflex de la democratització de la inversió en bossa i l'auge de les xarxes socials com mitjà d'informació. Els confinaments generats per la pandèmia han incentivat també tant l'operativa en línia com l'intercanvi d'informació entre els inversors.

Característiques de les accions meme. 

Però aquestes accions meme també comparteixen altres característiques comunes. Per exemple, es tracta d'empreses de xicoteta capitalització, però molt conegudes pels inversors. Això es tradueix en què atrauen als seus fòrums a molts antics usuaris, que se senten atrets per uns valors que representen una part de la seua joventut. Dit d'una altra manera, els inversors comparteixen records en els fòrums d'aquestes empreses de temps passats jugant amb la nostàlgia la qual cosa estimula l'empatia. La clau és una certa inclinació sentimental pel valor  

Des d'un punt de vista del mercat, les accions meme manquen de fonamentals que les suporten i són molt volàtils. No obstant això, la veritat és que els primers casos d'accions meme sí que tenien un suport. Aqueix sentiment conjunt que el mercat ignorava i que va impulsar l'entrada en el valor de xicotets inversors amb la finalitat de defensar alguna cosa que en certa manera consideraven seu: la botiga on van comprar els seus primers videojocs o la cadena de cinemes del seu barri.

Meme ral·li

No obstant això, han sorgit termes com el ‘meme ral·li’ o el ‘meme squeeze’ que expliquen una nova estratègia d'inversió entre els inversors minoristes. Aparentment, hi ha una tendència entre aquests inversors a donar suport a empreses xicotetes i en problemes que tinguen forta presència en xarxes socials d'antics usuaris.

Però no sols els factors emocionals expliquen el fenomen meme. Darrere d'ell hi ha també una estratègia d'inversió calculada en companyies amb una elevada proporció de posicions curtes. L'estratègia persegueix precisament forçar el tancament d'aqueixes posicions amb una forta pressió alcista sobre el valor. A mesura que el preu puja, els inversors amb posicions curtes tenen la tinença a augmentar-les, però arriba un moment en què no poden suportar les pèrdues i es veuen forçats a tancar-les. Aquest procés, conegut com short squeeze, acaba disparant encara més el preu de les accions.

GameStop: memetitzar els mercats financers. 

Un grup d'usuaris de Reddit en un fòrum anomenat WallStreetBets (WSB) aficionats al day trading i amb comptes en serveis com Robinhood, WeBull i similars que permeten la compra d'accions de manera senzilla i sense comissions, es van posar d'acord per a, bàsicament, provocar enormes pèrdues a grans companyies de Wall Street. 

Coneixent la filosofia de Reddit l'episodi podria veure's com un simple trolleig  però en la pràctica, va moltíssim més enllà: demostra conceptes com que internet ha modificat les possibilitats de manipular els mercats financers i les ha posades en mans de pràcticament qualsevol amb capacitat per a coordinar-se en qualsevol fòrum.

Què és GameStop? 

Una cadena de botigues de videojocs en locals a peu de carrer o en centres comercials, en els quals es venen videojocs físics. Bàsicament, un negoci en ple declivi ja abans de la pandèmia que ha accelerat sensiblement la seua crisi. Hui dia, quan algú vol jugar un videojoc, el juga en xarxa, el descarrega o recorre a serveis com Steam, Stadia, Arcade i similars, però indubtablement, cada vegada són menys els que es baixen al carrer i l'adquireixen en una botiga física. A hores d'ara, GameStop s'havia convertit en un cas clar per a les grans companyies i fons d'inversió, que donaven el seu declivi per assegurat, i estaven, en molts casos, apostant fortament per l'enfonsament de l'acció mitjançant grans operacions de short-selling.

Què ocorre si en un fòrum com Reddit, alguns usuaris comencen a evocar romànticament com GameStop va ser la botiga en la qual van comprar els seus primers videojocs, i veuen que és un dels valors amb més operacions de short-selling? En el short-selling, o «venda en curt», un inversor compra a crèdit unes accions i les ven immediatament, amb l'esperança de tornar a comprar-les («cobrir-les») més tard a un preu més baix, retornar les accions prestades més els corresponents interessos al prestador, i quedar-se amb la diferència. L'atractiu del short-selling és evident: permet obtindre un benefici sense avançar gens de diners. No obstant això, té un risc il·limitat de pèrdues, atés que no existeix un límit a fins a quin punt puga arribar a pujar el preu d'una acció.

El cas GameStop, per tant, és un short squeeze: un grup de xicotets inversors en Reddit es posen d'acord per a adquirir accions de GameStop de manera coordinada, aconsegueixen – atés que són molts – elevar sensiblement el preu de l'acció, i atés que els compradors en curt estan obligats a adquirir-les al nou preu (que confiaven que anara més baix, però ara és sensiblement més alt), els obliguen a incórrer en fortes pèrdues. En aquest cas, la maniobra protagonitzada pels inversors de Reddit va aconseguir elevar el preu de l'acció de GameStop fins a un 69% abans que se suspenguera la seua cotització per excés de volatilitat, i van provocar que aqueixa suspensió es produïra fins a nou ocasions. En perspectiva anual, el valor de GameStock va arribar a pujar més d'un 300%. Les pèrdues per als short-sellers són milionàries.

Els usuaris de Reddit s'havien llançat ja a fer operacions similars amb companyies com la cadena de cinemes AMC (en forta caiguda a causa de la pandèmia), amb BlackBerry, Nokia i altres similars, i l'any passat ho havien fet amb companyies com Kodak o Hertz: ens posem molts d'acord en el fòrum, comprem moltes accions, el valor puja, i destrossem les expectatives de guanyar diners apostant per la baixada de la companyia que tenien una sèrie de fons i brokers de Wall Street. Un trolleig a  eixes companyies, que molts veuen com els vertaders manipuladors i protagonistes de les grans crisis financeres en les quals molts inversors van perdre molts diners, mentre les grans companyies eren rescatades amb fons del govern. Acabada l'operació, es venen les accions, i fins i tot es pot guanyar una mica de diners aprofitant la momentània pujada, i la companyia afectada prossegueix l'esperada caiguda.

Fonamentalment, la idea és adoptar empreses que Wall Street, per raons òbvies, odia: empreses derrotades, en sectors moribunds o amb fonaments econòmics febles. Els usuaris de Reddit no són especialment romàntics respecte a aqueixes companyies ni pensen que podrien anar millor, sinó que veuen que tenen un preu per acció molt barat, una capitalització de mercat relativament baixa, i estan molt en curt, cosa que significa que els administradors de fons de cobertura estan apostant que aquestes accions cauran. Llança un meme, i atés que són companyies amb capitalitzacions baixes i poques accions en circulació, la pressió de compra concertada de molts inversors individuals pot fer que la seua cotització oscil·le dràsticament. És el nou terme de moda: meme-estocs.

Manipulació del mercat? Especulació flagrant? Sens dubte. Però d'una banda, pràcticament inevitable: de la mateixa manera que es coordinen en Reddit, aqueixos xicotets inversors podrien coordinar-se en un bar. I contràriament al que ocorre habitualment, en aquest cas, per una vegada, els que especulen i manipulen el mercat són xicotets inversors, no les grans companyies i fons financers que viuen de practicar aqueixa especulació de manera sistemàtica. Mentrestant, Reddit veu la seua popularitat sensiblement incrementada gràcies a la publicitat del tema que fan persones com Elon Musk, obstinat des de fa anys en una croada personal contra el short-selling (i amb bones raons per a això).

Per a acabar de complicar l'assumpte, Robinhood, una de les plataformes que més xicotets inversors estaven utilitzant per a les seues compres, decideix unilateralment començar a dificultar aqueixes operacions. Per a molts, una manera d'intentar beneficiar a alguns dels seus inversors, que són fons amb important exposició que estan incorrent en fortes pèrdues. Per a uns altres, un intent que l'alarma disminuïsca i els reguladors no actuen, una regulació que sens dubte perjudicaria una Robinhood que ha sigut acusada de provocar, per la seua absència de controls, fortes pèrdues i fins i tot suïcidis a inversors joves que, portats per la seua facilitat d'ús, acaben invertint més del que lògicament haurien d'invertir. Arran la seua absurda iniciativa, Robinhood s'exposa a un boicot i a una caiguda en la seua valoració a les botigues d'aplicacions per part dels usuaris, i a més possibilitats de ser regulada. 

En conclusió estem davant una democratització de l'especulació borsària que pot deixar a molts molt intranquils, pràcticament impossible d'evitar a causa del seu caràcter distribuït, i que possiblement dona lloc a noves iniciatives de regulació que alteren el panorama. I donat aqueix escenari de major regulació que es presagia en tots els sentits – amb les big tech com a grans protagonistes de la mateixa – assegurança que hi haurà guanyadors i perdedors.

La gran pregunta és la de sempre: ha d'incrementar-se la regulació en aquest àmbit o no? Hem de regular quan els grans fons incorren en fortes pèrdues el que no regulem quan van ser els xicotets inversors els que les van experimentar? Pretén aqueixa regulació protegir el xicotet inversor, o als grans fons als quals el govern rescata quan perden molt? Quan tota la polseguera es dissipe, veurem en què queda tot això.

branding meme. El que les marques han d'aprendre dels mems

El món actual es reconfigura i s'entén a través de la pantalla d'un mòbil. Tota experiència, esdeveniment o tendència: si no està en mitjà social, és com si no succeïra. Més que un instrument de comunicació, les xarxes socials s'han convertit en l'escenari on la vida i cultura dels teus consumidors s'articula a través de dinàmiques i codis propis.  Encara que tindre presència en xarxes socials es tracta d'una necessitat de comunicació bàsica a cobrir actualment, són les marques que aposten pels consumidors més joves, les que no poden prescindir d'aquestes últimes tendències culturals i de consum.

No obstant això ens trobem en un moment en el qual les persones, fartes del bombardeig publicitari. Tan fartes que estan disposades a pagar amb la condició de fugir dels anuncis. Per això centenars de marques es pregunten quin és el secret darrere de les peces de contingut més populars actualment, els memes. 

Els memes ens han demostrat la seua facilitat per a connectar amb els internautes, sinó també el seu altíssim nivell de viralitat i recordació Els memes són ara la nova manera d'analitzar i transmetre la cultura. Més enllà de l'humor i el timing   la viralitat dels mateixos resideix en els pilars del content màrqueting: 

• Discurs rellevant

• Disseny comprensible

• Disseny multicanal

la memètica i el dret a la pròpia imatge

Si obrim una finestra en el seu explorador i teclegem literalment el següent: “La pitjor persona que coneixes” (”the worst person you know”) ens trobarem que sembla que tothom coincideix que és l'espanyol José María García. Aquest veí de Molins de Rei (Barcelona) només volia fer-li un favor al seu cunyat i ha vist com la seua cara es convertia en un meme mundial.

José María García, de 42 anys, va accedir al fet que el germà de la seua dona li demanara en 2014 que posara per a una innocent foto per a preparar la seua càmera davant una sessió que tenia amb una escriptora a Barcelona. Però el  cunyat, encantat amb el resultat el va acabar pujant al banc d'imatges de l'agència Getty coneguda per servir a quasi tots els mitjans de comunicació del planeta.

En 2018, un redactor de la pàgina satírica “Clickhole” que estava escrivint una peça còmica sobre “La pitjor persona que coneixes”, es va trobar amb la foto famosa i la va usar per a il·lustrar el seu article. I des de llavors va començar la seua viralitat que va acabar tornant al cunyat que va avisar a José María que hi havia una associació inequívoca entre la seua cara i ser “La pitjor persona que coneixes” i que acumulava un total de vora cinc bilions resultats.  

José María al principi es va atabalar i va rebre múltiples telefonades de periodistes americans desitjosos de conéixer-lo, fins i tot va pensar que podria ser reconegut per algun turista. Centenars de missatges, quasi milers, s'associaven amb la seua cara i  no sempre es tractava de missatges positius. 

No obstant això, quan la notícia ha arribat a Espanya va optar per prendre el tema amb bon ànim i es presenta: “Hola, soc José María García i soc la pitjor persona que coneixes”, i també ha decidit fer-se una samarreta amb la frase en anglés i la seua imatge difuminada. 

geopolíltica meme: el #swedengate

El món de l'humor viral contextual no es limita a la combinació entre imatge i text sinó que també admet la caricatura o l'atac de la diplomacía humorística en la geogpolítica alterant la imatge que es puga tindre d'un país. I això pot ser casual o causal si estàs en una batalla cultural entre dos models: el model occidental clàssic liberal i les autocràcies en guerra. 

Així un bon dia el món va descobrir que els suecs no són molt de compartir el menjar amb els seus veïns, però també els suecs estan en xoc en descobrir que els seus hàbits socials respecte a la pitança són vistos com una extravagància en la resta del planeta. 

El #Swedengate, com l'han batejat ja els mitjans anglosaxons, va ser l'epicentre del debat públic  al país escandinau, obrint telenotícies i protagonitzant tot tipus de reportatges en els principals mitjans del país.

Amb alguns matisos, els suecs reconeixen que sí, que si no està tot pactat per endavant no et convidaran a menjar només perquè estigues per sa casa. Però diuen que tenen motius per a fer-ho. És part de la forma independent de pensar sueca no dependre de la bona voluntat dels altres. 

Antropològicament ment la gasiveria sueca podria tindre les seues arrels en el passat rural de Suècia on era precís administrar el menjar i tindre un control ferri sobre el subministrament d'aliments, que després de la collita havien de durar tot l'any. Llavors no era possible que la gent correguera costa avall pel veïnat oferint sopars espontanis

Una altra explicació antropològica del mateix acadèmic:  Convidar a menjar al fill d'un altre pare podria ser com dir que el xiquet no rep suficient menjar en la seua pròpia casa, que els pares no cuiden del xiquet. 

Les pilotes fora han arribat a tal punt que la televisió nacional sueca (SVT) ha portat a una experta en seguretat alimentària per a explicar que no és tan mala idea no oferir menjar als amics del teu fill: corres el risc d'intoxicar-los.

Un assumpte d'Estat

L'agència de seguretat psicològica –un organisme suec la funció del qual és controlar la imatge exterior del país– s'havia plantejat fins i tot que tot aquest assumpte fora un atac premeditat a la reputació del poble suec de part de Rússia, molesta pel canvi de postura suec respecte a l'OTAN . “Una sola captura de pantalla ha destruït la vista del món exterior de Suècia”, ha reconegut aquesta agència governamental sueca.  

La conclusió, no obstant això, ha sigut que estem davant un viral de veritat. Res de bots suecs. Així ho expliquen en el periòdic Svenska Dagbladet, en un article titulat La gasiveria sueca és tendència en Twitter. Malgrat que la majoria de mitjans han eixit a la defensiva, la veritat és que a molts suecs tot aquest assumpte els ha fet mal. No eren conscients de la seua gasiveria. I ara estan disposats a canviar.

“Acabe de vindre de buscar als meus xiquets que havien anat a jugar a casa d'un compi i confirme que els han donat menjar”, explica Raquel Machín, l'asturiana establida a Suècia. “La mare estava súper nerviosa i va recalcar diverses vegades que els va oferir el mateix i que va haver-hi coses que no van voler provar”, explica. “I jo: post clar, dona, chill, tot ok. Els hem creat un trauma als suecs i ara estan intentant molt fort fer la cosa d'oferir menjar bé i naturalment. Pobrets, s'ho han pres molt a pit”.

Els partits polítics meme. 

El vot a la cervesa a Viena podria aplegar a Espanya a tindre 9 Diputats

En les eleccions municipals a la ciutat de Viena el Partit de la Cervesa  va obtindre el 2.5% del vot a la ciutat amb el seu eslògan “Make Wien Dicht Again” (Fem a Viena borratxa una altra vegada). 

El Partit de la Cervesa és un partit polític creat en 2015 per un Marco Pogo, el guitarrista d'un grup de punkrock de la ciutat. És un partit d'àmbit municipal i d'estructura federal que defensa la Bierokratie o “cervesocràcia” i la lliure elecció de la cervesa. Podem imaginar que les reivindicacions d'aquest partit són purament satíriques i les principals idees del seu programa polític serien:

• La creació d'una font de cervesa: aquesta és la proposada estrela del partit, i pretén crear una font de cervesa en cada districte de Viena i explica que el seu cost és relativament baix, ja que solament és necessari substituir el contingut que travessa les canonades de la ciutat i pretén dur-lo a terme mitjançant un procés de licitació transparent. L'objectiu és de crear un atractiu turístic més per a la ciutat.

• L'abolició de l'impost sobre les begudes en el sector de la restauració: considera que, igual que els metges, els restauradors també exerceixen un paper fonamental en la salut dels vienesos perquè una cervesa freda també pot salvar vides.

• Cervesa com a dret fonamental: garantir un subministrament a tots els habitants de Viena. La mesura es diu “el barril bàsic incondicional” i pretén subministrar uns 50 litres mensuals per als adults i 20 litres al mes perquè puguen “estrenar-se” els menors. Els més xicotets “continuarien brindant amb soda”.

• La prohibició de la cervesa sense alcohol i la cervesa Radler.

• Fomentar la cultura de la ciutat, que ha quedat especialment danyada per la crisi del coronavirus.

• Una prova d'aptitud obligatòria per a polítics: segurament l'element més populista del BierPartei. Es considera que, si els professionals en diferents sectors necessiten realitzar un examen o oposició per a accedir al càrrec, els polítics haurien de fer-lo igualment. Creuen que seria negligent deixar les regnes de govern als polítics sense saber perfectament si estan capacitats per al lloc o no.

Seguint l'estela de partits que hem inclós en altres informes com el Moviment 5 Estrelles i el propi president Zelenski, el Partit de la Cervesa No és l'únic partit satíric que ha aconseguit tindre un cert èxit a Europa. El Partit Millor a Islàndia fa una dècada o el Partit del Gos de Dues Cues a Hongria en l'actualitat, també es van aconseguir fer un lloc en els seus respectius escenaris polítics. Aquests partits s'aprofiten de situacions de descontentament social i apatia política i es presenten amb propostes absurdes amb les quals tracten de fer burla de la política.  

periodisme meme

Buscar sense contrastar com a base de la memèsi. 

La base de la memètica és la viralització, la necessitat de compartir sense més, amb la voluntat de cooperar amb altre persona en millorar el seu estat d'ànim, amb la voluntat de fer riure, compartir ràpid, compartir sense pensar. Aquesta base cognitiva està ja actuant sobre les ments digitals. Si en la primera etapa d'Internet la recera activa i oberta (buscar per tot Internet) era el paradigma dominant ara ho és la recerca interna a la plataforma en la que "vius": buscar només dins de casa. 

Una enquesta realitzada entre usuaris estatunidencs d'entre 18 i 24 anys. va indicar que prop del 40% dels joves de l'enquesta usaven TikTok o Instagram com a plataformes de cerca en lloc de motors tradicionals com Google.  En ser preguntats per les raons per les quals usen aqueixes plataformes per a les seues cerques, els joves van explicar en NBC News que la resposta és simple: prefereixen plataformes visuals, és a dir, sense text. La memètica respon a una arquitectura d'integració icónicotextual però la vertiginosa reducció de la capacitat de lectura de text conduirà a canvis cognitius importants que actualment desconeixem. Per a moltíssima gent, els tutorials són una base d'aprenentatge basada en la idea de "veure és aprendre" que aprofundeix en la imitació però fuig de la reflexió. No ajuda en absolut que els resultats de les cerques de google siguen cada vegada són pitjors o no incloguen resultats d'altres plataformes o estiguen plens d'anuncis i reforcen aqueixa "cambra de ressò" que adapta els resultats als nostres hàbits i gustos.

la justícia meme: el cas Depp vs Ambers

Hi ha un motiu pel qual resulta francament difícil descriure un meme en veu alta: qualsevol unitat d'aquests artefactes digitals, composta per paraules i imatges amb diferents graus de valor estètic convencional, està quasi sempre tan summament consagrada a un context i referencies nínxol que es resisteix a l'explicació verbal. Ja siga perquè dit meme circule al servei de, per posar un exemple, una ideologia política, un programa d'èxit de Netflix o l'estil de vida d'un grup particular de col·legues aficionats a cura de la pell, la clau és la seua naturalesa específica. Igual que una cara, o la reconeixes o no. Igual que una broma interna, que o un codi d'accés que t'obri determinada porta, et convida a sentir-se part d'alguna cosa o tot el contrari. El que em porta a la memeificación del judici entre Johnny Depp i Amber Heard.

El procés judicial d'un mes de duració del cas Depp vs. Heard estava cridat a convertir-se un espectacle, ja siga per l'omnipresent cobertura televisiva, l'enorme poder de Depp com a actor i el constant degoteig constant de detalls horripilants del procés de divorci. Es podria esmicolar i analitzar tota una sèrie de qüestions de rabiosa actualitat a partir d'aquest únic cas de difamació : La "cultura de la cancel·lació" i/o la potencial redempció d'una figura pública injustament vilipendiada, els moviments #MeToo i #BelieveWomen; la conscienciació sobre la salut mental i el complicat binomi que pot conformar al costat de l'addicció, la nostàlgia noventera i, per si això fora poc, les relacions parasociales que establim amb complets desconeguts.

Com no podia ser d'una altra manera, els internautes van començar a seguir el judici emetent les seues pròpies anàlisis i comentaris. Si a això li afegim un moviment fan veient-se recompensat pels algorismes i el no-tot-és-el-que-sembla que tant es fomenta les xarxes, era inevitable que ens topàrem amb una allau de memes burlant-se de les acusacions de maltractament (que jo he vist perquè tu no hagueres de fer-ho). No són especialment creatius. Hi ha un munt d'acudits de Jack Sparrow, variacions de formats de memes que solen funcionar, com el de Padmé Amidala despistada, i captures de pantalla de moments suposadament divertits del judici, encara que també existeix tot un subgènere basat principalment a identificar i burlar-se de les suposades fallades o contradiccions en el testimoniatge d'Heard. Pràcticament es poden escoltar els engranatges de legions senceres de fans del true crime activant les seues habilitats de detecció de pistes ocultes amb fruïció mentre analitzen la logística de si determinada acusació específica d'agressió seria possible segons les lleis de la física.

Al llarg d'aquestes primeres setmanes del judici, aquest tipus de memes han sigut pràcticament impossible d'esquivar en les principals tendències de qualsevol plataforma. Es va batejar com a "filtre Amber Heard" un filtre de Snapchat amb la cara trista després que es començara a associar a les imatges de l'actriu plorant en l'estrada; tan estés va ser el rumor que el filtre s'havia basat en el judici que l'aplicació es va veure obligada a desmentir-lo oficialment aquesta mateixa setmana. En el moment de la publicació d'aquest article, #JohnnyDepp compta amb 19.000 milions de visualitzacions en TikTok, mentre que #JusticeForJohnnyDepp acumula 10.600 milions. La saturació de continguts s'ha convertit en una controvèrsia en si mateixa. En 2020, l'equip d'Heard va afirmar que la magnitud del seu assetjament es devia en part a l'ús de bots. La setmana passada, Rolling Stone va consultar a Cyabra, una start-up especialitzada a analitzar les converses en línia i la desinformació, que va concloure que "quasi el 95%" dels comptes a favor de Depp en Twitter pertanyen a persones reals. Em va resultar particularment inquietant l'haver-me passat la major part del temps, almenys fins a aquesta setmana, tractant d'evitar qualsevol esment al judici en les xarxes socials sense aconseguir escapar d'aquests memes, sovint amplificats per comptes a les quals ja seguia i que fins a aquest mateix mes no eren exactament conegudes per la seua admiració cap a Depp o per albergar un particular interés cap als procediments judicials.

VEURE

Lorenzo Ferro i els creadors de ‘Fanàtic’ analitzen una escena de la sèrie

EL MÉS VIST

Olivia Wilde en el Festival de Cinema de Sant Sebastià.

De l'ensopec d'Olivia Wilde a l'arribada dels gossos d'Ana d'Armes: els moments més... més del Festival de Cinema de Sant Sebastià de 2022

PER JUAN SANGUINO

Carles III i la regna Llitera a l'església de Crathie Kirk, en Balmoral.

El rei Carles III i Llitera, vestits de dol, tornen a Balmoral

PER A. S.

Blanca Entrecanales: “M'he pres la llicència de dir que Alberto de Mónaco inauguré la meua granja”

PER PALOMA SIMÓN

El nivell de profusió d'aquests memes ultravirales (de nou, quasi sempre a favor de Depp) que passen a integrar-se en la consciència de les masses és pertorbador, i més tenint en compte el que planteja la seua viralitat respecte a la naturalesa de l'afiliació als memes: La majoria de les persones que comparteixen aquestes unitats de contingut ho fan per a assenyalar la seua pertinença a un grup concret, ja siguen fans de Depp, activistes masculinistas, escèptics d'Heard o de totes les dones en general? O és que els memes de Depp i Heard han passat de ser una categoria d'interés per a un grup específic a una espècie de veta de viralitat accessible per a tots que pot ser aprofitada per qualsevol capaç d'una cosa tan bàsica com fer captures de pantalla? Pel que sembla, els streamers de judicis són els únics que de bo de bo ixen guanyant en tot aquest garbull.

Aquesta última possibilitat, potser una mica menys inquietant que la d'assumir que tots els que participen de l'allau creuen de veritat en el subtexto que envolta aquests memes (que ella esmente, que està boja, que ací només hi ha una víctima de veritat), podria provocar una reavaluació de la nostra història recent a través dels moviments amb i sense etiquetes. Quan el contingut de #JusticeForJohnnyDepp pot florir en els mateixos llocs en línia que en el seu moment van incentivar etiquetes d'ús tan massiu com #FreeBritney o #BelieveWomen, pot haver-se d'al fet que la ideologia subjacent després de qualsevol meme siga en realitat irrellevant de cara a la forma que adopte? El meme com a contenidor ordenat capaç de sostindre un conjunt de senyals específics dona pas al meme com a mer vehicle en una carrera per influir i acumular capital social cada vegada més agnòstica a nivell de creences. A qui li importa que haja succeït una cosa suposadament horrible entre dues persones reals si d'alguna manera ens fa gràcia? Potser no som més intel·ligents i provocadors per dir-ho? No t'oblides de donar-li al "m'agrada" i subscriure't!

Article original publicat per Vanity Fair US i traduït i adaptat per Darío Gael Blanco. Accedeix a l'original ací.

Memètica en la política italiana: Salvini i Meloni 

Memètica artificial. 

La web Makememe.ai, que permet als usuaris crear memes en tan pocs segons, i tot gràcies a l'ajuda de la intel·ligència artificial. Bàsicament, és una web on la creació de memes consisteix a oferir una senzilla descripció perquè la Intel·ligència Artificial trie la imatge més adequada de la seua base d'imatges per a adaptar-la a l'indicant en la descripció.

Els seus creadors pensen que la creació de memes assistida per IA permetrà transmetre idees profundes a través de la comèdia. En fomentar la creació de memes, esperem ajudar a fer d'Internet un lloc més agradable. El que no hi ha dubte és que aquesta web estalviarà temps en la cerca i edició d'imatges, ja siga a través d'altres plataformes de creació de memes especialitzades, o bé mitjançant la creació completament manual, on l'única cosa que bastarà és indicar la descripció per a obtindre un meme.

Els resultats poden agradar o no, insistim en el seu caràcter beta, però estem davant un escenari més on la intel·ligència artificial ens ajudarà a estalviar temps. I serà el temps el que permeta millorar aquesta eina per a aconseguir memes cada vegada més efectius.

Elon Musk explica el seu nou twitter amb memes

Elon Musk només portava una setmana com a amo de Twitter. Havia comprat la xarxa social per 44.000 milions i la seua primera decisió va ser acomiadar als principals directius i a la meitat de la plantilla. Però el que ha generat més controvèrsia ha sigut l'anunci que a partir d'ara cobrarà 8 dòlars al mes als comptes verificats que vulguen mantindre el tick blau.

Les crítiques no s'han fet esperar. Milers d'usuaris amenaçaren amb abandonar Twitter pel cobrament de 8 dòlars, a pesar que Musk s'ha afanyat a explicar que això només ho pagaran els qui vulguen mantindre el seu compte verificat i accés a millors eines. Per a la resta continuarà sent completament gratuït.

Davant la polèmica  el multimilionari va contestar als seus haters amb una sèrie de memes en el seu compte que han sigut compartits per milers i milers d'usuaris.